La retirada d’Usain Bolt va ser també l’adéu d’algú que va dominar les curses de velocitat durant gairebé una dècada. Dins la pista, per descomptat, sent una piconadora pels múltiples rivals que el van patir però també fora, creant un gran espectacle mediàtic per allà on passava i enduent-se tots els flaixos de les càmeres.
https://www.youtube.com/watch?v=pV6pExNL7IM
Oportunitats i incertesa
Quan cau un imperi és època d’oportunitats i d’incertesa. I això és una mica el que està passant en el panorama mundial dels 100 metres llisos, una categoria que en el Mundial d’atletisme que comença aquest divendres a Doha buscarà un nou rei que ocupi el tro. Cert és que estem parlant com si Bolt s’emportés l’or en la darrera gran cita, el Mundial de Londres el 2017. En aquella ocasió, el jamaicà, que havia renunciat als 200 m per centrar-se només en els 100 m llisos, només va poder quedar tercer i va veure com el superaven els nord-americans Justin Gatlin i Christian Coleman.
I a Doha hi tornarà a ser Gatlin, a qui tot i ser un dels favorits, no podem considerar com a successor de Bolt degut als seus 37 anys, prop del final d’una carrera polèmica marcada pels èxits però també pels casos de dopatge. A Catar, Justin Gatlin, que té la millor quarta marca de l’any amb 9,87s, serà un dels representants de l’equip nord-americà, un país que sembla que està en disposició de reprendre el lideratge de les proves de velocitat després del regnat jamaicà d’Usain Bolt.
Coleman, amb polèmica
A Gatlin l’acompanyarà en l’equip Christian Coleman, segon classificat a l’últim Mundial i millor marca de l’any amb 9,81s. Amb només 23 anys, Coleman és ara el màxim candidat a heretar el domini de Bolt als 100 m llisos. A part de la millor marca mundial d’enguany té també el segon i quart millor temps. El que també té Coleman és una gran polèmica que l’acompanya per sospites de dopatge. El nord-americà ha eludit tres controls antidopatge en l’últim any, motiu pel qual se l’investiga tot i que podrà competir a Doha.
Sense sortir del continent americà trobem dues alternatives. El canadenc André De Grasse, bronze a Rio 2016, tot i que enguany ha destacat més en els 200 m; i el jamaicà Yohan Blake, el principal representant del país caribeny després de la retirada de Bolt.
https://www.youtube.com/watch?v=R-dVwfO-MUo
L’alternativa africana
D’altra banda, de l’Àfrica sorgeixen diversos candidats amb opcions de victòria o, si més no, de podi. És el cas del nigerià Divine Oduduru, quatre vegades campió de la NCAA universitària dels EUA, i que aquest 2019 és el tercer atleta amb millor marca (9,86s). El sud-africà Akani Simbine i el costa ivorià Arthur Cissé són els altres velocistes africans més destacats.
D’Europa el principal aspirant és el britànic Zharnel Hughes, campió dels 100 m en l’Europeu de Berlin del 2018. El segon classificat de l’Europeu, el també britànic Reece Prescod, també lluitarà per les medalles a Doha. Menys opcions sembla que tingui el francès Jimmy Vicaut, l’atleta europeu amb millor marca de tots els temps en els 100 m (9,86s) però que mai ha acabat de complir amb allò que d’ell s’esperava.
