André Belibi-Eloumou no és un corredor professional i tampoc un atleta enamorat de les curses amateurs. Malgrat això, acaba de completar una aventura única unint dos punts separats per 3.000 quilòmetres. El passat mes de març aquest entrenador esportiu francès va començar el repte des de Cherbourg, la seva localitat ubicada al nord de la Normandia francesa, i 3 mesos i 13 dies més tard ha arribat a Rabat, el destí del seu viatge esportiu.
El francès s’ha passat tota la primavera corrent, després d’iniciar el repte a finals d’hivern i acabar-lo el primer dia d’estiu per poder completar “La Migrant”, el nom que li ha volgut donar a la ruta per recrear (a la inversa) el trajecte que milers de persones duen a terme des del nord d’Àfrica fins a la Normandia abans d’intentar accedir a la Gran Bretanya. Una de tantes rutes de la misèria i l’esperança que retraten un món injust i inhumà. Per tot plegat, Belibi-Eloumou va voler dur a terme una “cursa humanista” per visibilitzar el llarguíssim trajecte que han de recórrer les persones migrants per poder lluitar per una vida digna.
Entre el 20 d’abril i el 20 de maig aquest esportista compromès va travessar els Països Catalans, entrant pel Rosselló i resseguint la costa mediterrània fins a Guardamar. Cada dia del trajecte s’ha anat fotografiant amb un gest característic (dos dits que imiten dos peus que avancen), acompanyat dels companys de viatge i també en indrets turístics o bé que l’han sorprès al seu pas, com una platja de Roses vestida de groc per demanar la llibertat dels presos polítics catalans:
Encara que la mitjana de quilòmetres recorreguts cada dia és de 35, el cert és que l’aventurer ha arribat a fer jornades de més de 70 quilòmetres sobre l’asfalt combinades amb altres dies de recuperació i d’aturada necessària per curar-se d’unes nafres a l’esquena pel contacte continuat amb la motxilla. En diverses etapes del recorregut Belibi-Eloumou ha comptat amb l’acompanyament durant alguns quilòmetres per part d’altres persones que han volgut donar-li suport al repte, algunes de les quals també exercien de família d’acollida en alguna etapa del recorregut. Com ell mateix definia abans de prendre la sortida, una cursa no competitiva “humana, intergeneracional i intercultural” per promoure l’entesa entre persones de qualsevol origen i condició.
Un fill d’immigrants contra el racisme
En total, un repte de 97 etapes per recordar a tothom que “la unió fa la força” i que els beneficis de l’esport passen, també, per l’intercanvi, les relacions humanes i la solidaritat. Al diari “Ouest-France” explicava el projecte d’aquesta manera: “el meu pare va ser un d’aquests migrants. Ell va abandonar Camerun durant els anys 70, va arribar a Mauritània a peu i va prosseguir la marxa fins a França. També ho he fet per ell, que ha reviscut moltes emocions amb la meva arribada tres mesos després de la meva partida“.
Córrer més de 100 dies com una eina antiracista i d’acollida que qüestiona el rol d’Europa davant l’arribada de persones migrants.
