La segona cartellera numerada de l’any no és cap supervendes. Pocs combats de renom i un interès qüestionable que només salva el títol mundial del pes wèlter entre Kamaru Usman i Gilbert Burns.
Sigui pel seu domini o pel seu escàs carisma, el nigerià no ha despertat gran interès als pay per views. Tot i ser el campió, els seus rivals (l’aclamat Sergio Masvidal o el bocamoll Colby Covington) han carregat el pes promocional dels seus últims enfrontaments. Sense un oponent atractiu, la companyia pren nota i reserva les millors bales per altres jornades. Pels fans acèrrims, el combat presenta una oportunitat única: dos excompanys disputant-se el cinturó daurat de les tres lletres.
Hi ha esports on el contacte físic és sistemàtic. Quan la integritat personal es posa en joc, els atletes han de vèncer les seves pors i sobrepassar els límits de la confiança en ells mateixos. Per aconseguir-ho han de crear microclimes on la franquesa i la camaraderia han de ser norma.
Espais de seguretat per créixer on els que els acompanyen puguin ser considerats germans. Quan l’esport és en equip, aquests vincles són fàcils d’entendre. Als esports individuals, la cosa es pot complicar. Si la família creix conjuntament, progressant dins la piràmide tròfica, pot arribar el moment que els capricis dels Déus de l’esport l’enfrontin. El punt on l’únic que et separa de la glòria és la desfeta d’un germà. La situació melodramàtica que es presenta el diumenge vinent.
Kamaru Usman i Gilbert Burns han compartit fatigues durant anys. A les ordres del reeixit entrenador holandès Henri Hooft, suant les càlides brises de Florida a les instal·lacions de Sanford MMA, han recorregut un camí que els ha portat fins dalt de tot de les arts marcials. Com bé diuen els angloparlants “iron sharpens iron” (l’acer esmola l’acer). Dies i dies d’entrenaments, consells, somriures i llàgrimes. Hores i hores compartint vivències esportives i personals. Un embut d’experiències que transvasarà el seu contingut a l’octàgon inundant una batalla fratricida pel títol del pes welter.
https://www.youtube.com/watch?v=XL71MIWxHsE&ab_channel=UFC-UltimateFightingChampionship
Una de les condicions més especials de lluitar contra una persona tan íntimament lligada al teu progrés és que us coneixeu a la perfecció. Les tandes d’espàrring són incomptables. Henry Hooft, com a mentor, ho ha d’estar passant malament. Per evitar trencar l’ecosistema, el campió Kamaru Usman, va decidir ampliar coneixements i preparar l’enfrontament sota les ordres d’un altre il·lustre mestre de l’art de la lluita. Des de fa uns mesos, Trevor Wittman és l’entrenador en cap del nigerià. A la freda Denver, ha estat polint tècnica i maquinant l’estratègia per sotmetre al seu estimat rival. Un nou espai des d’on enfrontar el passat amb noves armes.
Usman porta una ratxa de dotze victòries consecutives, actualment, la més longeva de tota la plantilla de la UFC. El seu èxit es fonamenta en un físic sensacional, una potència salvatge i un control devastador que deriva del seu passat al wrestling (només ha estat dos segons sota a control a terra).
Gilbert Burns ha pujat pas a pas per l’escala de l’èxit. El carioca ha sigut campió del món de jiu jitsu. Un cop va entrar a les arts marcials mixtes, va desenvolupar els altres camps que li mancaven i ara llueix un estil molt complet i divers. Usman haurà d’estar més atent que mai a les possibles submissions que trobi el brasiler quan siguin a terra. Burns necessita sorprendre a Usman amb la seva variada lluita alçada o amb el seu jiu jitsu de classe mundial. Un combat on ells dos són els que més saben l’un de l’altre. Una guerra íntima que atorgarà l’or a qui tingui menys escrúpols i sigui més capaç d’atabalar el coneixement mutu. Un duel familiar pel títol de campió del món del pes welter.
Kamaru “The Nigerian Nightmare” Usman | 33 anys | Nigèria | 17-1-0
Gilbert “Durinho” Burns | 34 anys | Brasil (Rio de Janeiro) | 19-3-0
