La doble moral de l’esport català

Des de que tinc memòria he estat envoltat d’esport i lleure. Vaig estudiar CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, no INEFC) i sóc Director de Lleure. Fa més de 20 anys que em dedico a l’àmbit de l’esport i el lleure i des de fa poc, he iniciat el meu projecte en el marc de Viu d’Emocions, a on, desenvolupo la meva tasca a la AEE Thos i Codina a Mataró.

Des que era petit, sempre he sentit com tothom destacava la tasca integradora, cohesionadora, educativa i un llarg etcètera de paraules lloables que em mostraven que la meva societat apostava i valorava l’esport i el lleure, com una forma d’educar i d’aportar a tothom benestar físic, mental i d’alguna manera, contribuir al desenvolupament personal dels nostres nens i nenes i nois i noies.

A mida que m’he anat fent gran i he anat veient la realitat del que es diu, respecte el que es fa, he pogut comprovar com en els meus àmbits existeix una doble moral que em produeix una sensació d’indignació i repulsa envers sobretot, l’actual situació que estem vivint.

En un principi, el món es va aturar i en el cas del lleure i l’esport, també va ser així. Un cop es varen aixecar les primeres restriccions, el primer que va tornar, va ser l’esport professional, el qual, es pot entendre perquè és una professió i hi ha interessos econòmics, però què va passar? El que va passar i passa, va ser que els futbolistes tenien accés a PCR cada 3 dies, mentre que, en aquell moment els sanitaris de primera línia no hi tenien accés. Si més no, dona que pensar oi?

Un cop es va iniciar el curs, amb la 2a onada, es va decidir que totes les activitats esportives i educatives extraescolars, quedaven suspeses, exceptuant les activitats professionals i de nivell nacional. Aquest fet va ser molt greu, ja que, discriminava els esportistes entre professionals i no professionals discriminant pel nivell i fent, que depenent del nivell que tinguis en aquesta societat podràs fer esport o no. Al Desembre tothom va poder tornar a entrenar amb normalitat, però continuava el greuge entre esport de competició i esport de lleure, escolar o formatiu, ja que uns podien competir i d’altres no.

Ara ja en la 3a onada, no només hi ha un greuge entre professionals, no professionals de nivell nacional i la resta, sinó que, l’esport federat pot entrenar amb grups de 6 de diferents grups bombolla lectius, i en canvi, els escolars que pertanyen al centre educatiu, hem d’entrenar per grups bombolla lectius, provoquen un greuge directe a la qualitat dels entrenaments, respecte l’esport federat, per tant, l’esport escolar que és l’esport de les institucions públiques, aquestes mateixes el marginen i el condemnen al menys teniment i a l’ostracisme.

En aquests moments si ets un nen o nena d’esport escolar, amb llicència esportiva de la UCEC no pots entrenar en les mateixes condicions que un nen o nena amb llicència esportiva federada, generant una discriminació absurda i que denota la mediocritat i el desconeixement que hi ha en les persones que prenen decisions.

Parlem ja d’entrenar, no de poder jugar els dissabtes, simplement entrenar! L’esport escolar sempre és el més oblidat i això ha de canviar ja!

Així doncs, veient com s’actua des de l’administració, es percep com de cara a la galeria queda fantàstic parlar dels valors de l’esport, de la importància que tenen a nivell social, de l’intangible que aporten en el creixement personal dels nostres petits i adolescents, però a l’hora de la veritat, apareix aquesta doble moral, en la qual, el que realment es cuida i té valor, és el professionalisme, la competició d’àmbit nacional, els/les esportistes que poden aconseguir rècords etc… en definitiva, el que importa de l’esport en realitat, són els diners que generin o la notorietat que poden aportar, però que en Pau, l’Ahlam, l’Adriana o en Marc puguin fer esport amb qualitat i gaudir del simple fet de participar, de compartir, d’esforçar-se, de superar-se i un llarguíssim etc, a qui li importa en realitat?

Es molt frustrant i injust dedicar-me a la meva vocació en aquest moment i som centenars els que pensem de forma similar, prou hipocresies, prou dobles morals i prou paraules buides de contingut! Tothom a fer esport ja!

Campanya en marxa a Verkami!

Ajuda’ns a fer possible la Guia dels Jocs de Tòquio