Aquest cop sí: 10 raons per confiar en la candidatura olímpica El suport als Jocs d'hivern Pirineus-Barcelona 2030 és més ampli, transversal i compartit que mai abans

Aquest cop sí. Hi ha una mena de convicció compartida que aquest cop sí, que com diu el tòpic a la tercera serà la vençuda, que 2030 és la data propícia perquè Catalunya tingui uns altres Jocs Olímpics, que siguin els d’hivern i que el nom del que es faci bandera casi Barcelona i els Pirineus.

Les coses s’han fet diferents que en les dues anteriors temptatives i entre els diferents actors agrupats al voltant de la candidatura es respira un raonable optimisme. Podríem viure, 35 anys després, un altre final feliç a la icònica frase de ‘a la ville de…’?

10 arguments per creure en Barcelona-Pirineus 2030

1. Perquè ho lidera la Generalitat i la candidatura és de país.

Les dues vegades anteriors que es va plantejar una candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern, el lideratge de la iniciativa va anar a càrrec de l’Ajuntament de la capital catalana, amb un paper secundari amb lògica de sub-seus dels diferents territoris dels Pirineus. En aquesta ocasió, i des de l’inici dels treballs de preparació, la candidatura és de país, assumida per la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física. D’aquesta manera, s’ha treballat de forma consorciada i compartida entre tots els actors perquè tothom formi part de la locomotora del projecte i la Generalitat de Catalunya en sigui l’administració superiors que coordina la temptativa. L’aposta territorial queda, així, reforçada, per aconseguir la consolidació i la millora de la proximitat geogràfica, social, esportiva i històrica entre els Pirineus i Barcelona.

2. Perquè té tot el suport de les estacions d’esquí.

Les estacions d’esquí catalanes conformen un conjunt de 16 equipaments d’activitat regular cada hivern –i també fora de la temporada de neu– que ja treballen de forma col·lectiva en molts aspectes de promoció i oferta. En aquest sentit, el projecte olímpic és una oportunitat única que totes les estacions veuen amb bons ulls per reforçar el posicionament de Catalunya i els Pirineus com destinació turística de qualitat. Es treballa amb elles, FGC en gestiona directament la majoria, de manera que l’acció i coordinació entre elles és un punt a favor de la candidatura.

3. Perquè la societat civil hi ha fet pinya.

A diferència d’anteriors temptatives en què el projecte podria haver pecat de ser dirigit, des d’institucions al territori, al voltant de Pirineus-Barcelona 2030 ha fet pinya la societat civil, representativa del suport popular i territorial a la candidatura. És important en aquest sentit l’acte que a l’Auditori 1899 del FCBarcelona va reunir a representants de la societat civil per visualitzar aquest suport.  Hi ha base social per sostenir el projecte.

4. Perquè la Generalitat treballa amb el suport del COI.

L’octubre de 2018, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va donar llum verda a Pirineus-Barcelona per iniciar el diàleg conjunt per treballar en una proposta concreta per a l’organització d’uns Jocs d’Hivern l’any 2030. L’aval d’aquest organisme fa possible el pas a la següent fase, que consisteix en formalitzar la candidatura un cop s’ha constatat que el territori compta amb les infraestructures necessàries per poder acollir l’esdeveniment.

5. Perquè s’ha canviat el model de Jocs.

En els darrers temps, des del propi COI s’ha apostat per un canvi de model dels Jocs Olímpics, menys faraònics, amb el que casa a la perfecció el projecte que es prepara des de la Secretaria. El canvi de paradigma, emmarcat en l’Agenda Olímpica 2020, suposa que ja no calen grans inversions en infraestructures, sinó que es valora la viabilitat econòmica en base a l’aprofitament del que ja hi ha. En aquest sentit, Pirineus-Barcelona compta amb una xarxa d’equipaments i infraestructures ja preexistents als Jocs, a tots els nivells. Pels Jocs no caldrà construir cap apartament o hotel.

6. Perquè l’aposta sostenible s’inscriu en els objectius mediambientals.

Els Jocs Olímpics de Pirineus-Barcelona 2030 volen ser els primers Jocs d’Hivern mediambientalment sostenibles de manera que la petja ecològica sigui 0. Es tracta que totes les proves redueixin al màxim el seu impacte, siguin ambientalment sostenibles i eficients energèticament. Aquest és l’objectiu també compartit per candidatura, pel propi territori i pel COI i s’inscriu de ple en la lluita contra l’emergència climàtica.

7. Perquè Barcelona és una marca guanyadora.

Barcelona serà la seu de les proves de gel, com ja es preveia a la pre-candidatura de 2022 i 2026, però per acollir-les al mínim cost possible es preveu l’optimització i adequació de diversos equipaments esportius de la ciutat. La capital catalana compta
amb instal·lacions que acullen esdeveniments de primer nivell i té, a més, una identitat esportiva reconeguda mundialment. Les sinergies entre Barcelona i Catalunya del contribuiran a deixar un llegat important gràcies a un projecte de país com aquest.

8. Perquè no es faran inversions faraòniques innecessàries.

Pel que fa a les instal·lacions que no estiguin construïdes per acollir determinades proves es proposa que s’organitzin allà on ja existeixen. Això sí, sempre que estiguem parlant d’un mínim d’instal·lacions, però no del gruix important. És a dir, centra aquest criteri en instal·lacions costoses de construir i mantenir, que només serien usades durant els 15 dies que duren els jocs,  com serien uns trampolins de salts d’esquí o un circuit de bobsleigh. Les inversions han de tenir sentit i més recorregut molt més enllà dels 15 dies de la celebració. Per aquest motiu, el COI accepta que les proves de bobsleigh o el salt de trampolí es puguin fora de Catalunya.

9. Perquè ens estem preparats pels estralls del Canvi Climàtic.

No només es treballa per uns Jocs Olímpics mediambientalment sostenibles, sinó que tot l’ecosistema d’estacions i equipaments del Pirineu català s’estan actualitzant i modernitzant en aquests mateixos paràmetres. En aquest sentit, s’ha optimitzat els paràmetres ambientals i energètics de bona part dels equipaments per poder garantir temporades de neu d’entre cinc i sis mesos tot i la pujada de la temperatura mitjana. Les estacions catalanes estan certificades mediambientalment des del 2001, són porta d’entrada a parcs naturals i contemplen accions que assegurin la candidatura com a innivació d’estacions d’esquí nòrdic.

10. Perquè la iniciativa no és política.

Per última, pot sorprendre però la no politització de la candidatura olímpica és una dels punts més forts dels Jocs del 2030. L’exemple de l’acte de la societat civil organitzat per Sport Cultura Barcelona,una agrupació formada per més de 30 associacions és fefaent. Les administracions han estat motrius de la proposta (com en el cas de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física i especialment el seu secretari general Gerard Figueras) però compta també amb el suport de les federacions catalana i espanyola d’esports d’hivern, del propi Comité Olímpico Español (present a l’acte), l’aval del COI i la complicitat del sector privat, mitjans de comunicació i administracions territorials. Amb aquesta base, el projecte és sòlid i resistent a tot tipus de conjuntures.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!