L’any 2017 l’alpinisme català va viure una successió de fites memorables. El mes de maig Ferran Latorre va convertir-se en el primer esportista del nostre país en completar els 14 cims de més de vuit mil metres del planeta. La fita va arribar just abans que Kilian Jornet fes dues ascensions quasi consecutives al cim més alt del món i poques setmanes abans que Òscar Cadiach també culminés amb èxit la gran fita dels 14 vuit mils sense oxigen artificial. Gestes brutals, una darrere l’altra, que probablement ens van fer perdre el nord dels assoliments obtinguts i de la dedicació que hi havia al darrere d’aquests èxits. El que teníem clar llavors és que per a Latorre i Cadiach es tancava un cercle i un repte vital iniciat molts anys abans.
Aquest dimarts l’ascensió a l’Everest de 2017 serà un dels moments culminants del documental “Ferran Latorre. Més enllà dels 8.000” que s’estrena al programa Sense Ficció. Produït per Mediapro i amb guió i direcció de Manuel Huerga (Salvador, Nit i Dia) i Juanma Arizmendi, la pel·lícula va molt més enllà de l’Everest i ressegueix bona part del que el mateix Latorre qualifica com a “projecte de vida”.
La bellesa de les muntanyes
Cal destacar d’entrada que és una producció exquisita que compta amb unes imatges brutals a l’Himàlaia enregistrades pel protagonista del documental, qui durant molts anys va exercir de càmera al mític programa “Al filo de lo imposible”. Una doble tasca d’alpinista i càmera que Huerga posa en valor: “Com a cineasta em fascina, és un esforç extra. Ara és la base del documental“. Però el film no és un simple recopilatori d’imatges que captiven per la bellesa natural i per la dificultat evident del repte esportiu. Hi ha un fil narratiu bestial que neix des de l’adolescència de Latorre que pivota sobre la figura de l’austríac Peter Habeler i que conclou al Pirineu català i es prioritza la història humana per davant del repte esportiu, amb salts amunt i avall en el temps en funció del que requereix la història en cada moment.
Latorre parla de “quedar-me en pau” en un vincle íntim amb l’Everest que neix de somiar alt des de petit i que difícilment som capaços de comprendre en tota la seva magnitud i s’obre davant la càmera traslladant felicitat i emocions indescriptibles, però també frustracions, dubtes, pors i una solidaritat que no cal ser narrada per entendre que forma part de la seva manera d’entendre l’alpinisme i el companyerisme. Si l’obsessió de Latorre per l’Everest és potentíssima, també ho és el diàleg entre la vida i la mort que és present constantment durant el documental, que serveix d’homenatge a un bon grapat d’alpinistes amb molta sensibilitat. El barceloní ho explica amb cruesa: “Reconec que sóc un supervivent. La gent menysté aquest esport i el seu risc. Quan tens un company que mor al teu costat has de ser humil. Si no, ets un cretí“.
La passió per la muntanya
Van passar 18 anys entre el primer vuit mil de Ferran Latorre a l’Annapurna i el cim tan anhelat a l’Everest, i aquesta persecució dels 14 vuit mils és l’altre gran fil conductor del documental, una idea de Latorre materialitzada tres anys i mig després de tancar l’etapa esportiva: “Necessitava deixar un testimoni gràfic, volia explicar la meva història. És un documental del meu idil·li amb la muntanya“. L’alpinista català apunta a una raó de fons molt poderosa:
Valent i innovador
Araceli Segarra, companya d’aventures de Ferran Latorre i primera dona alpinista del nostre país en posar els peus a l’Everest, assegura que “el Ferran va ser un avançat a la seva època. Intentava innovar, anar lleuger, ser independent. No va acabar d’encaixar. Les obertures de vies molt difícils als Alps, els seus projectes d’alpinisme pur.. ara hauria tingut més oportunitats i seria més reconegut. Va ser i és un mirall per a molta gent, i això és una responsabilitat molt gran. Té valors, té principis, no busca l’ego. El documental ajuda a desmitificar els alpinistes, que no som herois, i ens apropa a la gent que ens titlla de bojos“. Sebastián Álvaro, qui va ser director del programa “Al filo de lo imposible”, rebla el clau: “La valentia defineix la vida del Ferran. La gran virtut de conquerir les nostres pors“.
El documental s’estrena aquest dimarts 24 de novembre al programa Sense Ficció. Ferran Latorre ho celebra amb alegria: “Em fa molta il·lusió que s’estreni a TV3, la televisió del meu país“.
