Avui ens fixem en aquells casos en què les hegemonies estan consolidades amb un mínim de 10 victòries al medaller consecutives en grans cites mundials o bé amb una única derrota en un llarg període de temps. Hegemonies esportives. Una tria de 8 casos.
1. Corea del Sud – Tir amb arc
La setmana passada Ciutat de Mèxic va acollir el campionat del món de tir amb arc. Tot i que l’equip sud-coreà havia deixat a casa alguns dels seus millors arquers dels darrers anys, no va fallar a la cita clau. 5 ors de 10 possibles i primer lloc al palmarès global per onzè mundial consecutiu, després que el 1995 fossin superats (per poc) pels EUA. Aquest esport de precisió ja fa dècades que compta amb un planter inesgotable de talent al país asiàtic. L’últim cop que es van quedar sense podi en un mundial va ser l’any 1977 i ja han encadenat 20 cites consecutives amb medalles. Corea del Sud també ha dominat el medaller de tots els Jocs Olímpics de forma ininterrompuda des que van exercir d’amfitrions, l’any 1988, a Seül.
2. Corea del Sud – Taekwondo
No abandonem el país asiàtic perquè si els números del tir amb arc són excepcionals els del taekwondo encara van més lluny. En tots els campionats del món disputats fins ara els sud-coreans sempre han dominat el medaller. Lluny queda l’exhibició dels dos primers mundials a Seül (1973 i 1975), on es van endur tots els ors, però malgrat el creixement dels països rivals (des d’Espanya fins a l’Iran) han sabut perpetuar el seu domini. Han encadenat 23 triomfs als mundials de forma consecutiva i sumen 167 ors en total, 145 més que el segon classificat al medaller històric de la competició. Curiosament, han fallat als Jocs Olímpics. En 2 de les 5 edicions disputades han deixat escapar la primera plaça del medaller.
3. Japó – Judo
El país del sol naixent és el gran dominador d’aquest esport. En les primeres dècades, només els lluitadors holandesos eren capaç de contrarestar el poder japonès i en els darrers anys dels campionats internacionals, malgrat el creixement d’altres potències com França, Japó ha sabut mantenir una posició de privilegi. L’any 2011 van aconseguir 17 medalles, però van ser superats pel país europeu al campionat del món. És la seva única derrota al medaller en les 18 edicions del torneig que s’han celebrat en el seu format mixt actual. Als Jocs han dominat el medaller en 10 de les 13 edicions disputades. Cal dir que en una ocasió no hi van participar (boicot Moscou 1980) i en la resta d’edicions sempre han tornat, com a mínim, amb un or cap a casa.
4. Xina – Tennis de Taula
Si voleu una dada contundent, aquí la teniu: la Xina ha dominat les darreres 40 grans competicions internacionals de tennis de taula. 8 triomfs als 8 Jocs Olímpics disputats i 32 triomfs més als campionats del món individual i per equips en els darrers 50 anys. L’últim cop que un altre país va ser capaç de dominar el medaller va ser l’any 1969 a Munic… en una edició en què la Xina no hi participava! De fet, la darrera “derrota” xinesa es remunta al 1963, quan el Japó va ser capaç de guanyar un or més que el seu etern rival al continent asiàtic. Els intents d’equips tan potents com la Suècia dels anys 90 no van aconseguir fer trontollar una estructura hegemònica impressionant.
5. Noruega – Esquí nòrdic
El campionat del món que aplega les disciplines d’esquí de fons, de salt d’esquí i de la combinada nòrdica ha estat un filó de medalla per als països del nord d’Europa. Amb ratxes de domini rus, soviètic o finès, és Noruega qui ha sabut transformar el domini històric de l’especialitat en una hegemonia actual en creixement. Els noruecs ja sumen 10 campionats del món consecutiu enduent-se el primer lloc del medaller malgrat no dominar el conjunt de les especialitats que conformen el mundial. Trondheim 1997 va ser el darrer campionat en què es van haver de conformar amb la segona plaça. A la neu, Noruega és una potència indiscutible.
6. Rússia – Gimnàstica Rítmica
Després de l’escàndol de 2001, quan les russes que van guanyar el campionat del món amb solvència van ser excloses del medaller final per dopatge, l’equip rus ha guanyat tots els campionats del món de gimnàstica rítmica. Ja n’acumula 11 de consecutius i la sensació és que tenen talent suficient per continuar al capdavant del medaller durant molts anys. Abans, a la dècada dels 90, Rússia va mantenir una lluita aferrissada amb Ucraïna o Bielorússia per convertir-se en la reina de l’especialitat. Als Jocs Olímpics les russes també han aconseguit totes les medalles d’or des del 2000.
7. Xina – Halterofília
Quan pensem en l’aixecament de peses tenim tendència a sobrevalorar l’èxit de països com l’Iran o Corea del Nord, que queden reduïts a un paper molt secundari atès el domini de la Xina. El gegant asiàtic s’ha imposat en els darrers 11 mundials consecutius i també ha liderat el medaller en 25 de les darreres 26 cites mundialistes. Només Rússia el 2001 va ser capaç de robar-li aquest honor. Per veure la darrera gran derrota de la Xina ens hem de remuntar al campionat del món de 1986. Als Jocs el seu domini és més recent: la Xina “només” s’ha imposat en les darreres cinc edicions olímpiques.
8. Rússia – Natació Sincronitzada
En una disciplina que a Catalunya hem viscut de prop pels nombrosos intents de Gemma Mengual, Andrea Fuentes o Ona Carbonell de complicar la vida a les russes, el cert és que les nedadores sorgides de Moscou han dominat a plaer totes les competicions des de 1998. Des d’aquella irrupció ja sumen 10 campionats del món de forma consecutiva i ja fa uns quants anys que cap altra selecció és capaç de disputar-li el lideratge al medaller. Als Jocs Olímpics també han guanyat totes les medalles d’or en joc des de l’any 2000. Abans d’aquella cita, les russes havien estat incapaces de pujar a cap podi d’aquesta disciplina.
