Fa uns dies publicàvem un article sobre 10 esportistes masculins d’elit que han canviat d’esport, amb noms que anaven des de Michael Jordan fins a Ignacio Ávila. Avui us en oferim deu exemples més. En aquest cas, 10 dones que també han brillat en més d’una disciplina esportiva!
1. Marion Jones
La nord-americana va ser una de les grans estrelles de l’esport mundial abans de ser caçada per dopatge i passar 6 mesos a la presó federal de Texas. Jones va ser àmpliament coneguda pels seus èxits en l’atletisme, especialment a partir de les 5 medalles als Jocs Olímpics de Sidney: 4 en proves de velocitat i una altra en salt de longitud, amb una manca de tècnica esgarrifosa. Jones també va obtenir 7 medalles als mundials, però en la gran majoria d’aquests podis va acabar desqualificada anys més tard pel dopatge.
Jones no només va practicar l’atletisme: a la universitat va proclamar-se campiona de la lliga universitària de bàsquet l’any 1994 amb North Carolina. Després de passar per la presó va decidir tornar als seus orígens i va arribar a jugar 47 partits a la WNBA, amb les Tulsa Shock. Això sí, ho va fer amb números discrets: 2,6 punts i 1,3 rebots per partit.
2. Laura Orgué
La igualadina Laura Orgué va sorprendre a tothom amb una meritòria desena posició en la prova de 30 quilòmetre en estil lliure d’esquí de fons als Jocs Olímpics d’hivern de Sotxi 2014. Després de considerar que en aquest esport ja havia tocat sostre, Orgué ha aparcat recentment l’esquí de fons per centrar-se en les curses de muntanya, en les que ja fa anys que destaca sobretot en la modalitat de quilòmetre vertical, on acumula 4 ors consecutius als campionats del món (2012-2015). Orgué també ha guanyat el títol mundial a la prova de cursa vertical en esquí de muntanya aquest any i ha completat un 2015 de somni amb la primera victòria al campionat del món en curses de muntanya (Skyrace).
3. Maria Teresa Fuster
Nascuda a Tarragona el 1974, Bito Fuster ha estat una de les grans gimnastes del nostre país. A finals dels 80 i principis dels 90 va formar part de la selecció espanyola de gimnàstica rítmica i va arribar a ser campiona del món el 1991. Fuster, que va guanyar 8 medalles en campionats del món, va retirar-se el 1992 i va començar a estudiar INEF. Va ser precisament allà que va començar a practicar un altre esport lligat a la universitat, el rugby, amb l’equip de la INEF Barcelona. Fuster va demostrar la seva qualitat i va arribar a jugar contra les all black amb la selecció espanyola al campionat del món de rugby d’Amsterdam de 1998, on van acabar en un meritori 7è lloc. Actualment Fuster treballa en l’organització dels Jocs del Mediterrani de Tarragona de 2017.
4. Clara Hughes
Nascuda el 1972 al Canadà és una de les poques esportistes que ha aconseguit combinar podis als Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern al llarg de la seva carrera. Hughes va començar destacant en el ciclisme, amb una plata en contrarellotge al campionat del món de 1995 i amb dues medalles de bronze als Jocs d’Atlanta’96 (en ruta i en contrarellotge). L’any 2000 va començar a compaginar el ciclisme amb el patinatge de velocitat sobre gel, una disciplina en què ha aconseguit pujar al podi en 6 campionats del món i en què ha obtingut 4 medalles olímpiques entre el 2002 i el 2010. El gran èxit de Hughes va arribar als Jocs de Torí de 2006, amb la medalla d’or a la prova dels 5.000 metres de patinatge sobre gel. Hughes també va arribar a ostentar el rècord del món en els 10.000 metres.
5. Ellyse Perry
Nascuda el 1990, Perry és una de les esportistes més conegudes d’Austràlia i cara visible de diverses marques comercials. El principal fort de Perry és la seva dualitat esportiva: a diferència de la resta, Perry va començar a brillar en dos esports tan diferents com el futbol i el criquet a la mateixa edat, als 16 anys, quan ja va debutar amb les dues seleccions aussies. És l’única jugadora australiana en haver defensat la selecció en la copa del món de dos esports diferents. Ha guanyat la WNCL (lliga de criquet) amb New South Gales en diverses ocasions i ha jugat en nombrosos equips de la lliga de futbol. El 2011 va rebre un ultimàtum del seu equip (Canberra FC) per deixar el criquet. Perry va fitxar per un dels seus grans rivals (Sidney) i continua brillant en ambdós esports.
6. Carlota Castrejana
Va començar la seva carrera esportiva als 14 anys com a jugadora de bàsquet, una disciplina en què va ser internacional entre el 1990 i 1992 amb una medalla d’or als Jocs Mediterranis i un 5è lloc als Jocs Olímpics de Barcelona. Després de la cita catalana, Castrejana va canviar de rumb i va apostar per l’atletisme i el salt d’alçada, disciplina en què va arribar a aconseguir el rècord d’Espanya (1’89) el 1994 abans de la irrupció de Ruth Beitia. 2 anys més tard la logronyesa va començar a practicar el triple salt, l’especialitat en què aconseguiria els majors èxits com a esportista: rècord d’Espanya (14’64) i campiona europea en pista coberta el 2007, més enllà d’encadenar presència en tres jocs olímpics més (00-04-08). La temporada 2010-2011 va tornar a jugar alguns partits de bàsquet amb l’Estudiantes.
7. Kaleigh Gilchrist
La més jove d’aquesta llista és l’actual jugadora de waterpolo dels Estats Units, amb qui s’ha proclamat campiona del món aquest 2015. Nascuda el 1992, ràpidament va destacar a l’aigua i va aconseguir guanyar el títol universitari amb la Universitat dels Trojans el 2013, essent una de les jugadores més destacades de la competició. Però la seva passió per l’aigua té una altra derivada en l’esport: Gilchrist és una professional destacada del món del surf, en què s’ha proclamat dues vegades campiona dels Estats Units en categories inferiors i que té previst afrontar-lo al màxim nivell un cop passin els seus anys d’esplendor en el waterpolo.
8. Laia Sanz
La pilot de Corbera de Llobregat té un palmarès envejable que encara seguirà creixent. Coneguda a partir del seu domini incontestable en el trial des dels 14 anys, ha arribat a guanyar 13 campionats del món (2000-2013, excepte el de 2007) i 10 campionats d’Europa en aquesta disciplina. Sanz va combinar els darrers triomfs del trial amb les primeres victòries en Enduro, on ja acumula 4 campionats del món consecutius (2012-2015) i s’ha consolidat com la millor pilot del món al Ral·li Dakar, on ja acumula 5 victòries en categoria femenina en 5 participacions i un 9è lloc a la classificació general de 2015 que es planteja igualar o fins i tot superar en l’edició de 2016. Laia Sanz també va participar als X Games de 2013, amb 3 ors i una plata.
9. Rebecca Romero
La britànica de 35 anys va ser una de les estrelles del rem els primers anys del segle XXI. Romero, de pare mallorquí, va brillar en la disciplina del quàdruple Scull amb una plata als Jocs d’Atenes’04 i amb l’or al campionat del món de 2005. L’any següent va decidir abandonar el rem i apostar pel ciclisme en pista, esport en què va destacar ràpidament i es va proclamar campiona del seu país en dues disciplines diferents. El 2008 va ser l’any més exitós de la seva carrera: or als Jocs Olímpics de Pequín en persecució individual i doble campiona del món a Manchester en aquesta disciplina i també en persecució per equips. Més recentment, Romero s’ha dedicat a completar ironmans!
10. Lolo Jones
De Jones a Jones per completar aquest top 10. Aquesta velocista nord-americana va ser protagonista dels Jocs Olímpics de Pequín’08, on partia com a única favorita per endur-se l’or als 100 tanques i va acabar setena després d’entrebancar-se en el penúltim obstacle. La seva mala sort va continuar vigent a Londres’12, on va acabar en 4a posició. De tota manera, Jones s’ha proclamat en dues ocasions campiona del món en 60 tanques en pista coberta (2008 i 2010) i ha guanyat nombroses competicions al llarg de la seva carrera. També en la disciplina de Bobsleigh, on va ser seleccionada amb l’equip dels Estats Units i va guanyar el campionat del món de 2013. Això sí, als Jocs de Sotxi, va tornar a quedar fora del podi.
I fora del top 10, una menció especial per a Babe Didrikson, a qui hem dedicat un reportatge a La Fosbury més que recomanable!
