Vivim en una societat on els esports juguen un paper fonamental. El consum que en fem és avassallador, amb noticiaris especialitzats, diversos programes a les televisions i les ràdios i incomptables mitjans digitals de nova fornada. De tota aquesta onada informativa el futbol gairebé es menja tot el temps i recursos, deixant molt poc espai als altres esports, excepte la petita finestra que hem viscut aquest estiu amb els Jocs Olímpics.
Doncs bé, per si no en tenim prou amb tota aquesta sobrecàrrega futbolera, on ja no només ens conformem amb el que passa sobre el terreny de joc, sinó que acabem fent muntanyes de si Cristiano es pinta les ungles dels peus o del suposat nou disc de Neymar que, esportivament parlant, poc interès hauria de despertar; ara ja hem anat més lluny, ara ja fem safareig de les relacions entre els diversos periodistes esportius.
No puc deixar de llegir amb estupefacció, que si Manu Carreño i Manolo Lama es porten malament, i és per aquest motiu que Mediaset ha decidit acomiadar al segon de la seva graella. Tots els mitjans ho recullen i a les capçaleres digitals apareix per sobre de gran part de la informació esportiva, la de veritat.
Un altre exemple el podem veure al Crakòvia, el programa de sàtira esportiva dels dilluns a TV3 que no deixa de ser un reflex de les demandes de la societat, on gairebé tenen més temps en pantalla les caricatures dels “periodistes” esportius que la dels mateixos jugadors. I així podríem seguir una estona amb els monòlegs d’en Pedrerol, les “ouijas” de Tomàs Roncero o moltíssimes altres coses que queden ben allunyades del que se suposa que és l’espectacle esportiu.
No acabem de desvirtuar el poc que queda del món de l’esport, convertint en estrelles aquells que només haurien de ser el canal i retornem el protagonisme als seus veritables actors, els esportistes. Fins i tot als futbolistes.
