Andorra també és olímpica

1 minut de lectura

Els esportistes olímpics dels Països Catalans competiran a Rio representant tres delegacions: l’espanyola, la francesa i l’andorrana. Els de l’equip espanyol els coneixem més o menys bé, els de Catalunya Nord poquet (Ludovic Fabregas, Camille Lacourt…) i els andorrans gens ni mica. Però Andorra, tot i les seves àmplies limitacions, és també un dels més de 200 països que desfilaran a la cerimònia inaugural a Maracaná.

Tot i destacar més en els Jocs Olímpics d’Hivern, Andorra és present als Jocs estivals des de Montreal 1976. El país andorrà es beneficia de les invitacions que el COI reserva a les delegacions més petites i febles per tal que també tinguin la seva participació als Jocs.

Pol Moya, un dels andorrans olímpics a Rio
Pol Moya, un dels andorrans olímpics a Rio

A Rio la representació andorrana serà com a mínim de tres atletes. Diem com a mínim perquè aquests tres són els classificats fins al moment. Es tracta de Laura Sallés, judoka de 30 anys que competirà en la categoria de -63 kg; Esther Barrugués, tiradora de 36 anys que participarà en la prova de carrabina de 10 metres de tir olímpic; i Pol Moya, jove atleta de 19 anys que té una plaça pels 800 metres i que té un futur prometedor. Els tres competiran a Rio gràcies a ‘wild cards’ destinades a Andorra. L’equip andorrà es pot ampliar encara si es confirmen les altres dues ‘wild cards’ demanades a la Federació Internacional de Natació perquè puguin ser també a Rio els nedadors Pol Arias i Mònica Ramírez.

Siguin finalment tres o cinc els representants, segur que no superen l’equip que fa quatre anys es va desplaçar a Londres, format per sis esportistes. Entre aquests va destacar el judoka Daniel García, que després de vèncer al paraguaià Acevedo en la categoria de -66 kg va caure contra el basc Sugoi Uriarte als vuitens de final. També és remarcable la participació a Londres del veterà tirador Joan Tomàs, que amb 61 va disputar els seus cinquens Jocs després d’haver debutat en la primera participació andorrana a Montreal 1976. La seva presència va contrastar amb la de la jove Cristina Llovera, que amb només 15 anys va formar part de la prova dels 100 metres llisos.