El Sis Nacions 2016 ja és història i el rugbi internacional se centra ara en les dues finestres d’amistosos, la d’estiu i la de tardor, que poden ser decisives de cara a la classificació mundial a les portes del sorteig de la Copa del Món del 2019. Precisament la recent campiona del Torneig europeu, Anglaterra, va començar a esbossar el seu fracàs mundialista quan el 2012 no va ser cap de sèrie en el sorteig de grups de la seva pròpia Copa del Món 2015. La gent n’ha pres bona nota i les properes cites internacionals seran cabdals.
El resum català del Sis Nacions en té una de freda i una de calenta. Retirat Nicolas Mas de la selecció, sols queden dos jugadors punters a les grans seleccions europees però Jordi Murphy sembla haver perdut el favor del seleccionador irlandès Joe Schmiht, que només l’ha convocat per a un partit en el que no va arribar a jugar. Males notícies pel segona línia nascut a Barcelona que ha vist com un imperial CJ Stander no sols ocupava el seu possible lloc al 15 titular sinó que a més a més s’ha convertit en una de les poques bones notícies pels del Trèvol. Jugador de Munster, Stander s’ha mostrat dominador en les fases del joc, voraç en els punts de fricció i molt sud-africà –d’on prové– en el joc travat. Murphy té molta carrera per davant i tornarà, segur, a la selecció però la porta d’accés a l’equip se li ha fet una mica més estreta.
Guirado, el millor francès
Qui ha viscut el cantó oposat ha estat Guilhem Guirado, capità de la nova França de Guy Novès. Si l’equip del Gall ha confirmat que està més que a les beceroles, encara més esbós que en fase beta, el talonador de Toló ha estat la nota discordant envers aquesta tònica i s’ha guanyat l’ascendència i el respecte de públic i periodistes amb la seva ja coneguda entrega, que ha posat al servei de l’equip. El de Ceret ha encomanat coratge a la davantera francesa, que s’ha vist superada físicament en la majoria d’envits i ha sabut arremangar el joc buscant el desgast rival, en base a la melé –que els crítics amb França sempre veuen punyetera– i també el joc de fases. Guirado ha sumat dos assajos quan no és un anotador sagaç i ha interpretat bé la combinació en fase de proves del nou decàleg de joc de l’entrenador occità, que pregona joc més alegre sense perdre naus ni posicions en el joc posicional. Dit d’una altra manera, Guirado ha liderat l’àmbit de joc, la davantera, en la que França ha desentonat menys comparat amb una frontissa i uns davanters als que ha faltat desimboltura i compenetració.
El notable Torneig de les Sis Nacions jugat per Guirado li han valgut ser un dels dos francesos –una xifra que sembla respondre més a una quota que no pas a la realitat– nominat per ser votat com a millor jugador de la competició. Una relació en la que, per cert, s’hi troba a faltar una de les grans sorpreses de la competició: l’anglès Itoje.
