Viatgem a un pavelló dels Estats Units aquest cap de setmana. Quedaven quatre segons per jugar-se al darrer partit del campionat de l’estat de Rhode Island, quan un jugador dels Burrillvill High School va interceptar una passada fent que els aficionats esclatessin d’alegria. Eufòric, va tirar la pilota i va córrer a celebrar el títol amb el seu equip. Anaven 59 a 58, però res no havia acabat.
/cdn0.vox-cdn.com/uploads/chorus_asset/file/6123811/throw-air.0.gif)
Just quan va llençar la pilota un jugador dels Chariho, els rivals, va agafar-la a l’aire i va demanar temps mort. I tot quan el rellotge encara no marcava 0. Per tant, els àrbitres van haver de tallar la celebració, reajustar el rellotge, i donar una darrera oportunitat de capgirar el marcador.
Així, un alley oop perfecte va aconseguir el miracle, anotar i, per tant, fer al seu equip guanyador. Les cares dels jugadors del Burrillvill no tenen pèrdua!
Si serveix de consol, Burrillvill no és el primer equip en celebrar abans d’hora. En un dels més sorprenents finals de la història, el Partizan va guanyar el seu quart títol consecutiu de la Lliga Adriàtica en superar a la Cibona per 74-75 a la pròrroga a Croàcia el 2010. Dusan Kecman es va convertir en l’heroi amb una cistella sobre la bocina que va permetre al Partizan aixecar el trofeu.
La Cibona perdia 68-72 amb pocs segons al rellotge, però els triples de Marko Tomas i Bojan Bogdanovic van donar a l’equip un avantatge de 74-72 amb 0,6 segons al rellotge. Ho estaven celebrant, però Kecman va fer tres punts que passaran a la història com un dels més increïbles finals de la història de la Lliga Adriàtica.
