Torna el Sis Nacions: Proves de foc per Anglaterra i França

LLEGIR
4 minuts de lectura

Després d’un cap de setmana de cesura, torna el Sis Nacions. Ho fa amb un panorama fins a cert punt inesperat abans de començar la competició, amb els dos equips grans que estrenen tècnic- Anglaterra i França– enfilats a dalt de tot de la classificació gràcies a dues victòries cadascuna. La tercera jornada que arranca aquest divendres a la nit a la gespa del Millenium gal·lès és doncs una revàlida, just a l’equador del calendari, per a tots dos equips i pels seus entrenadors, Eddy Jones i Guy Novès. Cap de les dues grans tindrà un examen fàcil ja que els francesos surten de casa per primer cop i visiten un dels camps més difícils i Anglaterra, en canvi, debuta a casona però ho fa contra un equip que sempre surt ultramotivat contra els de la Rosa i que, a més, arriba ferit a l’orgull, principal font d’on beu el rugbi irlandès. El duel directe entre els dos equips que ho han perdut tot fins ara completa el calendari.

 

Veterania del Drac contra un Gall irredempt

País de Gal·les- França. Millenium Stadium. Divendres 26 de febrer a les 21h.
Partidàs per començar, en horari de divendres, garant d’audiències generoses. França surt del seu cau de París i posa a prova la seva versió novella i confusa –per més que hagi guanyat els seus dos partits– contra una Gal·les que tira del bloc veterà del darrer lustre però que encara no ha estat capaç de signar un partit íntegrament convincent. Els del Drac, per història recent, per noms i per concepte compacte de joc semblen un graó per sobre dels francesos i a més recuperen en plenitud a un Biggar en qui és sabut que Warren Gatland confia quasi a cegues. La nova França s’enfronta a una prova de foc fins i tot literal –per les flamarades amb les que a Cardiff sempre es rep als equips– després de sortir viu del difícil partit que van guanyar a Irlanda a la segona tanda del Sis Nacions. L’equip de Guy Novès, un compendi desagregat encara de nous internacionals, joventut i poques sintonies consolidades ha guanyat, d’entrada, marge amb dues victòries que en cap cas han estat convincents. La revolució de l’entrenador occità s’enfronta a una batalla més que costeruda.
Cal considerar a Gal·les com a favorita clara per jugar a casa, per tenir un bloc consolidat i per la història recent entre tots dos equips. 70 per cent de possibilitats per ells i 30 per l’equip que lidera el català Guilhem Guirado.

Duel directe per evitar la cullera de fusta

Itàlia-Escòcia. Stadio Olimpico. Dissabte 27 a les 15:25h
La manera com titulem aquesta prèvia és injusta amb el que han ensenyat tots dos equips fins ara, però el cert és que italians i escocesos s’enfronten de forma directe amb un “sabater” de punts –és a dir cap– a la classificació. Això fa que fins i tot estant encara a la tercera jornada el partit pugui ser considerat com la gran opció de tots dos equips d’evitar la cullera de fusta. Cap dels dos orgullosos equips –començant pels sengles capitans– estarà pensant en aquesta possibilitat però el cert és que les aficions de totes dues seleccions han subratllat aquesta tercera jornada com el dia en què la queixalada ha de ser a favor. La Itàlia de Jacques Brunel ha d’ensenyar què vol ser de gran, és a dir aquest any, a la competició. Si l’equip torna a semblar el que va oposar una timidíssima resistència a Anglaterra al mateix estadi d’aquest partit habilitaran una Escòcia que ha estat víctima de la irregularitat però que ha mostrat bones dosis de rugbi –aïllades, això sí– contra anglesos i gal·lesos. L’altra possibilitat és que l’equip que lidera Parisse torni a enllaçar el bon nivell mostrat durant bona part del partit a París, situació que l’afició desitja perquè voldria dir que tots dos equips plantegen un partit pel cantó obert, sense complexes ni cotilles.

Màxima igualtat en aquest partit entre dues seleccions que no tenen res de Ventafocs. Posem un 50 per cent a cadascun de tots dos.

Irlanda, ferida, vol assaltar Twickers

Anglaterra-Irlanda. Twickenham. Dissabte 27 de febrer a les 17:50h.

Tancarà la jornada tot un partidàs, una contesa amb tots els ingredients per ser un dels millors partits del torneig. Amb rivalitat històrica entre totes dues seleccions, el desenllaç de l’any passat afegeix picant a un partit al qual Irlanda arriba amb urgències i donant la competició pràcticament perduda. Amb la novetat, entre d’altres, del català Jordi Murphy a la convocatòria, l’equip que entrena Smith ha decebut desapareixent dels dos partits jugats durant la segona part, regalant un empat i perdent contra una França fluixota. Ara arriba a Twickers i la catedral de l’ovalada és un dels estadis més difícils, on debutarà per fi un Eddie Jones que sembla haver transmès alegria i sobretot autoestima al seu particular exèrcit de jugadors. Veient com va solventar la Calcutta i sobretot com es va passejar per Roma, Anglaterra sembla haver-se espolsat el fantasma del Mundial i és una líder sòlida d’una competició que necessita com un prozac. Els de la Rosa poc a poc van evolucionant un joc que no renega però sí que sembla anar polint una mica les arrels arcaiques del seu joc essencialista i al davant tindran una Irlanda que, en els darrers temps, ha sabut guanyar a la seva enemiga tant sobre el verd com sobretot mentalment.

La classificació i jugar a casa fan favorita a Anglaterra, juntament amb el mal moment irlandès. Un 60 contra un 40 per cent, que als del Trèvol no se’ls pot subestimar mai.

Etiquetes

Et pot interessar

Els darrers de Blog