Els aficionats a l’esquí el coneixeran segur. L’austríac Matthias Mayer és l’actual campió olímpic de descens i dominador de l’especialitat però dissabte va ser notícia per un altre fet: va estrenar els airbags en l’esquí. Fins aleshores les proves que s’havien fet eren fora de competició i el sistema semblava que funcionava. Aquest cap de setmana a la Copa del Món d’esquí alpí disputada a l’estació italiana de Val Gardena es va poder comprovar en competició quan, una mala caiguda que podeu veure al vídeo adjunt, va enviar a l’esquiador al terra. El que hauria pogut ser una lesió molt greu va quedar en un trencament en la setena vertebra dorsal que li faran perdre la temporada però permetran que pugui seguir esquiant en un futur.
El coixí de seguretat, de 800 grams de pes i amb un cost de 1.200 euros, es va activar moments abans que Mayer girés 180 graus i impactés sobre la neu, protegint-li la zona lumbar. L’exploració posterior va determinar la fractura de la setena vèrtebra, i els metges van operar a Mayer per fixar amb cargols la zona de la columna de la cinquena a la vuitena vèrtebra. Mayer ha dit adéu a la temporada, però el seu accident pot haver-se convertit en un gran triomf per a la seguretat dels esquiadors.
L’experiència de Mayer pot acabar amb les reticències d’alguns esquiadors a portar el coixí de seguretat, com el noruec Aksel Svindal, el fins aquest cap de setmana líder de la Copa del Món, que ha renunciat al seu ús en competició a causa de les molèsties que suposa el seu volum. “Aquest any ja he trencat algun vestit perquè em va saltar en el moment equivocat“, va comentar el noruec, que s’ha limitat a provar-lo durant els entrenaments. Una de les preocupacions més usuals entre els professionals té relació amb l’aerodinàmica. Malgrat tot, les proves al túnel del vent han demostrat que els esquiadors llisquen fins i tot a major velocitat que amb els tradicionals protectors dorsals.
Com funciona?
L’airbag de l’esquí, anomenat D-air Ski, està fabricat per l’empresa Dainese i funciona en base a un algoritme fet després d’una anàlisi exhaustiva de dades sobre les curses de la Copa del Món durant dues temporades, amb la participació de 4 federacions, 26 atletes, 238 carreres i 700 minuts de dades. Ha estat programat per satisfer les necessitats específiques de l’esquí alpí i s’activa quan els sensors detecten que el cos de l’atleta realitza una rotació anòmala en comparació amb la dinàmica de les carreres normals i a un llindar predeterminat.
Els dos pilars del D-air Ski són l’electrònica i els components pneumàtics; la primera es troba en un paquet a la part posterior i inclou 3 acceleròmetres, 3 giroscopis, 1 GPS, un microprocessador per a la gestió de l’algoritme i memòria interna. Les senyals d’aquests sensors s’analitzen constantment per l’algoritme, i la inflor s’activa si les condicions ho requereixen. Els components pneumàtics consten d’una bossa amb una estructura interna 3D, inflable a alta pressió i un generador de gas “fred”.
L’airbag és capaç d’absorbir el 61% de la força generada per un impacte i està totalment integrat en una armilla elàstica que s’ajusta a sota del vestit i per sobre de la protecció per l’esquena. El següent vídeo ensenya una de les proves fetes abans de posar-lo a disposició dels esquiadors.
