Aquest vespre, a tres quarts de nou, la USAP sortirà a jugar al bonic Estadi del Mediterrani de Béziers i, com sempre que juga l’equip, milers de catalans s’amorraran a la televisió per seguir en directe les evolucions de l’equip del Rosselló. La USAP juga enguany per segona vegada a la segona divisió francesa i aquest fet ha acabat suposant un canvi de paradigma que, si bé ha deixat tocats els ànims i desorientats els anhels de bona part de l’afició arlequinada, no ha minvat l’ascendència que té l’entitat de l’Aimé Giral sobre el territori. No hi ha altre vector d’unió a la Catalunya Nord com el rugbi i en molts bars avui es parlarà català com quasi només passa, socialment, quan l’ovalada està en joc.
El partit d’aquest vespre a Béziers no és un més en el decurs d’aquesta temporada a la ProD2. Qualsevol que tingui amics rossellonesos o seguidors de l’equip sap que l’ambient aquest any entre la parròquia d’aficionats és exactament de desconcert. Després d’acariciar les opcions d’ascens l’any passat, el club que presideix François Rivière va anunciar l’objectiu de tornar al Top14 en el marc d’un projecte ampli, d’expansió econòmica, social i esportiva que si bé a les primeres jornades va semblar rutllar ben aviat va començar a enllaçar alguns revessos evidents. La plaça d’accés directe a la màxima categoria sembla ja d’antuvi reservada a un Lyon imperial i l’equip de Perpinyà, tot i recuperar internacionals després del Mundial, va començar a fer figa.
L’afició usapista és entusiasta i durant anys va ser reconeguda arreu de l’hexàgon com una de les més sorolloses i fervoroses. Aquest any els partits a l’Aimé Giral es juguen en una fredor ambiental evident i hi ha qui fa quinze dies va decidir tirar la tovallola, amb la derrota a Narbona per 41 a 8. En rugbi es pot perdonar tot a l’equip que combat unit i no defalleix però l’afició és especialment cruel quan veu, per mitja de les indisciplines, que el que precisament no funciona és el fonament del propi esport. Divendres passat la USAP arribava a l’Aimé Giral i alguns aficionats no sabien amb quina cara anar a la seva pròpia catedral.
El negre com a revulsiu
La USAP, divendres passat, va estrenar una samarreta negra preciosa per jugar. Els designis del merxandatge són inescrutables però qualsevol que veiés el partit podria arribar a creure en la mística que aquest color té pels amants d’aquest esport. Ni una flor fa primavera ni set dies després del desastre de Narbona es pot enaltir l’equip per fer-li bonus ofensiu a l’Aurillac, però l‘afició desenganyada es va atrevir a somriure amb un equip que, en el dia que jugava del color que mai ho havia fet, més semblava sintonitzar amb la seva essència.
I en aquestes, a un ritme terrorífic de partits que la televisió, avesada a fer jugar la USAP en dijous, ha magnificat arriba el partit d’aquesta nit. Un desplaçament difícil contra el tercer classificat, a qui se superaria en la classificació en cas de victòria. Pel partit d’aquesta nit no només està a prova la davantera –amb entrenador nou de fa un mes pelat– la consistència de la segona i la tercera o el joc defensiu. No només hi haurà la lupa posada en els veterans o en la dupla de direcció. No només se seguirà fent ganyotes mirant la tribuna. Avui la USAP –que després descansarà fins el 10 de gener quan rebrà el líder– es juga bona part de les opcions que té de ser creïble d’ara endavant per la seva pròpia gent.
