El XV Gran Premi Santa Barbara de ciclocròs, disputat a Puente Viesgo (Cantàbria), va viure una de les accions d’aquelles que anomenaríem “esportives” més colpidores dels darrers temps. Situem-nos. Recta final, Agustín Navarro i Ismael Esteban fan junts els prop de 300 metres que tenia l’últim tram. Fins aquí, res destacable, un esprint més. La cosa, però, canvia quan sabem que el primer anava amb bicicleta mentre que el segon ho feia… a peu. Sí, sí. Enlloc d’estar assegut portava el seu vehicle a l’espatlla.
Esteban havia liderat la prova a l’inici, però una punxada el va portar a la segona posició. A partir d’aquí les coses es van tòrcer i una nova averia el va fer aturar-se i passar a la tercera plaça. La mala sort, però, es va consumar quan, a prop de la meta, la darrera pana li impedia pedalar amb la seva bicicleta. Solució? Posar-se-la a l’espatlla i córrer.
El pla seria perfecte si no fos perquè per darrera seu venia Agustín Navarro. Amb el rival a punt de desistir, passar-lo era l’opció més evident. Però no ho va fer. Com explica El Diario Montañés es va agafar a la part superior del seu manillar i es va posar a animar el fins aleshores rival. «Vinga, som-hi, vinga dóna-li!». Navarro hauria pogut perfectament passar-lo i pujar al podi a la prestigiosa cursa de Pont Viesgo. No ho va fer. Una bona lliçó.
Font: Diario Montañés
