L’any 2007 València va convertir-se en la seu de la Copa Amèrica de vela per primera vegada. La victòria prèvia d’una embarcació suïssa va provocar la necessitat de cercar ciutats amb mar per poder acollir la competició. El projecte de Rita Barberà, Francisco Camps i companyia va convèncer l’Alinghi, que va guanyar i va repetir experiència el 2010, saldada amb derrota.
El “Consorci València 2007” va fer obres milionàries a la Marina de València amb la competició esportiva com a pretext i el deute generat en aquella època encara condiciona els pressupostos de les institucions públiques: aquest 2022 serà el darrer any que l’Ajuntament de València destinarà 6 milions d’euros a saldar un deute històric, que encara té recorregut a l’administració pública malgrat la condonació per part del govern espanyol fa uns mesos d’un deute vigent des de 2007 que rondava els 400 milions d’euros.
La 36a edició de la Copa Amèrica disputada l’any passat va ser guanyada pel Team New Zealand, que competia a Auckland com a amfitrió en un país marcat per les restriccions per la Covid. L’equip guanyador sempre és l’encarregat d’escollir la propera seu de la competició, de manera que després del triomf va sondejar de nou l’opció de fer-ho a les aigües d’Auckland. Malgrat el triomf, el govern local i estatal van posar sobre la taula una oferta econòmica que no s’ajustava a l’expectativa de l’equip. Una enquesta encarregada per l’equip va confirmar que només un 26% dels neozelandesos estaven disposats a augmentar la inversió pública per mantenir la competició a casa, així que van buscar alternatives lluny d’Oceania.
El procés iniciat el passat estiu els ha portat a sondejar seus a l’Aràbia Saudita, Irlanda i l’Estat espanyol. El nom de València tornava a estar damunt la taula, però el Govern de la Generalitat Valenciana demanava més inversió privada que no estava garantida. De fet, la seva previsió de despesa pública es movia entre els 100 i els 150 milions d’euros sense garanties de retorn. L’alcaldia de València també es va mostrar contrària a fer una gran inversió pública per acollir l’esdeveniment. La indecisió del Govern de Nova Zelanda era un ingredient més que van tenir en compte fins que el Team New Zealand fa un mes va descartar aquesta opció, malgrat els laments de l’oposició del PP i Ciutadans, que han acabat titllant com a “imperdonable” que la competició acabi a Barcelona.
Aposta público-privada
Malgrat que tots els focus assenyalaven Màlaga, la capital catalana ha estat l’escollida finalment per l’equip kiwi. Les administracions públiques, liderades per l’Ajuntament de Barcelona, i l’associació privada Barcelona Global, a través de la seva agència Barcelona & Partners, han sigut els motors d’un projecte de col·laboració público-privada de manual que ha convençut finalment el Team New Zealand. Les xifres oficioses publicades fins ara calculen la inversió prevista en 75 milions d’euros, dels quals com a mínim 40 sortirien directament de les administracions públiques. El tinent d’alcalde barceloní Jaume Collboni apunta a un impacte econòmica “deu vegades superior al del Mobile World Congress” i constata que la candidatura “no necessita grans inversions”.
La Vanguardia informava fa uns dies que l’Ajuntament barceloní faria una aportació directa que es podia enfilar als deu milions d’euros i que Turisme de Barcelona en posaria cinc més. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona, així com el Port de Barcelona (un consorci presidit per l’ex conseller Damià Calvet) també hi posaran diners, en una aposta que també inclourà el govern estatal un cop queda descartada l’opció de Màlaga. La proposta inclou altres mesures com atorgar a la competició esportiva la consideració “esdeveniment excepcional d’interès públic“, que incentiva de forma generosa els patrocinis privats, com s’ha vist anteriorment amb la Barcelona World Race.
Segons La Vanguardia, a més, s’adoptaran mesures fiscals concretes com una autorització perquè tots els béns vinculats directament amb la Copa Amèrica quedin exclosos d’IVA i de drets d’importació.
La candidatura preveu un impacte econòmic d’entre 900 i 1.000 milions d’euros i defensa l’interès general de la Copa Amèrica a partir d’estudis que indiquen que és la tercera competició esportiva més seguida del món, només superada pels Jocs Olímpics i el Mundial de futbol. Aquesta dada xoca amb altres estudis en què competicions com el Tour de França, la copa del món de criquet o la Super Bowl tenen força més seguidors, però en qualsevol cas les xifres publicades pels organitzadors l’any 2021 assenyalen una audiència global de 68 milions d’espectadors gens menyspreable en la darrera edició de la competició marítima.
Qui impulsa la Copa Amèrica a Barcelona?
Si bé tots els partits que governen les principals institucions implicades han donat suport a la iniciativa (Comuns i PSC a l’Ajuntament de Barcelona; ERC i Junts a la Generalitat; PSC i Junts a la Diputació), és Barcelona Global qui ha mogut fitxa les darreres setmanes per agilitzar la proposta i garantir l’èxit organitzatiu (i econòmic, és clar) al CEO del Team New Zealand, Grant Dalton. Barcelona Global és una associació privada inscrita al registre de Grups d’Interès de la Generalitat que està formada per “220 empreses, centres de recerca, emprenedors, escoles de negocis, universitats i institucions culturals, i més de 880 professionals”.
Barcelona Global té com a presidenta Aurora Catà i compta amb més de 70 “socis corporatius protectors” amb empreses com Damm, Repsol, Agbar, Deloitte, Abertis o Freixenet, així com consorcis público-privats com TMB, Zona Franca, Fira de Barcelona o FGC (podeu consultar la llista completa aquí). L’ex conseller Andreu Mas Collell n’és un dels seus vicepresidents i a la comissió executiva de vint membres que es reuneix de forma mensual també hi ha presència de càrrecs destacats de Caixabank, el Banc Sabadell, el Grup Godó, Glovo o el bufet Cuatrecasas.
Les novetats esportives
La celebració de la 37a Copa Amèrica confirma la vigència de la regata més antiga del món, nascuda el 1851. No ha parat d’evolucionar esportivament des d’ençà fins oferir un espectacle únic amb innovacions constants que fan que el frec a frec entre dues embarcacions cada cop sigui més veloç a alta mar. La imatge de ciclistes olímpics reconvertits en regatistes, per exemple, va sorprendre el 2017, fent servir els pedals per planar sobre l’aigua.
El format de competició es manté inalterable, amb un defensor del títol (el Team New Zealand) que espera rival per al proper mes de setembre de 2024. L’aspirant es definirà uns mesos abans, també a Barcelona, amb una nòmina d’equips encara per confirmar que ara mateix ronda les quatre embarcacions. Totes elles disputaran una “prèvia” i la guanyadora tindrà el dret de veure’s cara a cara amb els kiwi, que busquen el triplet.
L’any 2024 la competició arriba amb el Projecte Hidrogen sota el braç, per tal que totes les barques de suport funcionin amb hidrogen verd en lloc de combustibles fòssils. A més, després de 170 anys d’història per fi s’obre la porta a la Copa Amèrica femenina, amb una presència de dones inèdita fins ara que anirà acompanyada en paral·lel per una competició juvenil que l’any 2017 va comptar amb la participació d’un catamarà liderat per l’ara medallista olímpic Jordi Xammar. La darrera edició de la Copa Amèrica (2021) no va comptar amb cap participant del nostre país.
