L’any 2025 es viurà una fita històrica per al ciclisme. Per primera vegada el campionat del món es disputarà al continent africà i ho farà en un país que s’estima l’esport de les dues rodes amb devoció. Ja fa anys que una de les curses internacionals de menor nivell que capta més l’atenció d’aficionats és el Tour de Ruanda. Ho fa per dos motius principals: la passió indiscutible dels aficionats locals i l’espectacular ascensió al mur de Kigali, que sens dubte hauria de formar part del recorregut mundialista d’aquí a quatre anys i erigir-se en una cota icònica per a qualsevol aficionat del món.
El creixement del ciclisme africà
Ruanda s’havia postulat feia un cert temps com a candidata a acollir els mundials de ciclisme i l’UCI finalment ha fet un cop de cap amb una proposta que sens dubte sacsejarà el país africà i que capgira els esquemes clàssics d’aquest esport, molt arrelat a Europa. De fet, no va ser fins a la 47a edició del campionat del món que va obrir una primera finestra al continent nord-americà. Des d’aquell 1974 a Mont-real també s’han viscut diverses cites a Canadà i els EUA i també algunes experiències a l’Amèrica del Sud (Veneçuela 1977, Colòmbia 1995), Àsia (Japó 1990, Qatar 2016) o Oceania (Melbourne 2010, Wollongong 2022).
El debut africà arribarà després d’uns anys en què l’estructura del Qhubeka (primer en categories continentals, després ja com a equip de ple dret al World Tour) ha ajudat a créixer el ciclisme d’elit des de Sud-àfrica i en què corredors de diversos països s’han fet un lloc als millors equips del món, especialment sud-africans com Louis Meintjes, Ashleigh Moolman, Daryl Impey, Ryan Gibbons o Reinardt Janse van Rensburg i eritreus com Merhawi Kudus, Amanuel Ghebreigzabhier, Natnael Berhane o Biniam Ghirmay, cridat a ser un nom important en la propera dècada. Des de Ruanda els millors talents dels darrers anys probablement són Joseph Areruya i Samuel Mugisha, que han competit amb equips de segon nivell mundial.
Una fita històrica més enllà del ciclisme
El ciclisme forma part dels esports més seguits arreu del món. No juga a la mateixa lliga que el futbol o el bàsquet, és clar, però sí que cal considerar-lo com un dels esports de referència mundial. L’aposta per portar uns campionats del món a l’Àfrica no és nova. El futbol, per exemple, en té un exemple prou recent amb el mundial de Sud-àfrica de 2010. També va apostar per aquest país una de les disciplines del ciclisme, la BTT, amb el mundial de 2013. Sud-àfrica també ha exercit de seu de mundials en altres esports com el rugby, l’esgrima, el karate o el trampolí i comparteix amb Egipte (handbol, tennis de taula, pentatló modern, tir olímpic, esgrima, esquaix, karate) la singularitat d’acollir grans esdeveniments esportius en territori africà en algunes disciplines.
Un mundial a l’Àfrica Central és excepcional i històric i la fita podria ser doble, atès que Kènia (Àfrica Oriental) va anunciar la seva candidatura per acollir el campionat del món d’atletisme també l’any 2025, en una elecció que probablement es coneixerà a finals d’aquest any.
Més enllà del cas conegut dels Jocs Olímpics (faran un primer tastet africà a Senegal amb els Jocs de la Joventut de 2026) i de l’atletisme, la llista d’esports que encara no han programat mai un campionat del món a l’Àfrica és extensa i inclou disciplines com el bàsquet, la natació, el taekwondo, la gimnàstica, la boxa, l’halterofília, el tir amb arc, l’hoquei herba, el bàdminton, el piragüisme, el futbol sala, el rem o l’escalada. La “raresa”, sens dubte, la trobem amb la petanca, que ha portat el campionat del món a dos països amb molta tradició en aquest esport com són Senegal i Madagascar.
