El turf (o curses de cavalls) encara són un gran desconegut per a gran part del públic català. És cert que al Principat encara no disposem d’un hipòdrom permanent, i què només es poden veure curses de cavalls de forma puntual als camps de La Sènia, Vila-Seca o Bàscara. També és cert que, en l’imaginari col·lectiu, s’associa el turf a una espècie d’esdeveniment social on hi aniria la gent de la upper-Diagonal, ben engominada, amb les seves nàutiques de diumenge i la camisa ben posada dins el pantaló.
Sense entrar a valorar aquest fet, el cert és que les curses de cavalls suposen un pur espectacle esportiu. Pur perquè només hi entren dos factors: les qualitats tècniques i físiques del cavall (al cap i a la fi, un ésser viu com nosaltres) i la destressa que hi pugui tenir el jockey per a dominar-ho.
I és un espectacle per la plasticitat en els moviments que té un cavall en plena cursa. Quin goig, quin plaer poder observar la bravura i la raça animal en tan bella disposició.
Fa uns dies, un dels més grans cavalls que hem pogut veure en els darrers temps va dir la seva última paraula pel que fa la seva trajectòria esportiva. American Pharoah: pur espectacle.
Guanyador de la triple corona
Un Pharaoah que va entrar aquest any als anals de la història del turf en ser el 12è cavall que guanya la Triple Corona (Kentucky Derby, Preakness Stakes i Belmont Stakes), un guardó que feia 37 anys que ningú s’enduia.
Un Pharaoah que ens va deixar un meravellós regal en la seva darrera actuació. Ni més ni menys que a tota una Breeder’s Cup. Els 2.000 metres de l’Hipòdrom de Keeneland (Estats Units), van ser el marc de la darrera exhibició d’aquest cavall. Dominant des del primer moment, el seu jinet Víctor Espinoza va gaudir d’una de les voltes més plàcides mai vistes. Elegant i contundent a la mateixa vegada, American Pharaoah va anar deixant els seus rivals enrere amb una facilitat pasmosa. Més de sis cossos i mig de diferència en l’arribada a meta. En la darrera arribada del que ha estat, sense dubte, un dels millors cavalls de la història.
American Pharaoah passa ara a la relaxada vida del semental, amb una stud fee de 200.000$, xifra doncs que haurà de pagar aquell qui vulgui aparellar una femella amb un dels millors cavalls de la història. Es calcula que un semental de les seves característiques es pot reproduir fins a 200 vegades en un any, així que vosaltres mateixos podeu fer el càlcul. Però abans de tornar a l’enfangat món d’aquells qui gestionen el negoci del turf, millor quedem-nos amb la bellesa en els moviments d’un gran entre grans. Gràcies Pharaoah!
