Andorra persegueix la cirereta del pastís

3 minuts de lectura
Andorra fa pública la candidatura per acollir els Campionats del Món, el gran esdeveniment dels esports d’hivern més enllà dels Jocs Olímpics.

En els darrers anys Andorra ha fet una aposta decidida per situar els Pirineus al mapa de les grans competicions d’esquí alpí, un esport que continua tenint el seu epicentre als Alps però que està plenament consolidat a altres indrets del món. Amb les instal·lacions de Grandvalira com a punta de llança, el cert és que els Pirineus han guanyat molt terreny en la darrera dècada i han passat d’organitzar proves de la Copa d’Europa a cites molt rellevants de la Copa del Món amb solvència organitzativa i èxit esportiu. Aquesta progressió té des d’aquesta setmana un nou horitzó engrescador: portar la seu d’uns Campionats del Món a casa per primera vegada a la història. Neix la candidatura Andorra 2027.

Una aposta de país

El país dels Pirineus ha fet pública una candidatura que des d’ara té un any per promocionar-se i convèncer els disset membres del Consell de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), que també tindran sobre la taula propostes a indrets clàssics com Crans-Montana (Suïssa) o Garmisch-Partenkirchen (Alemanya). Més enllà de la feina feta en els darrers anys, la candidatura andorrana compta amb un punt fort indiscutible: és una aposta de país i compta d’entrada amb el suport d’empreses, institucions i entitats que volen reforçar aquest vincle entre Andorra i la pràctica de l’esquí més enllà de l’alta competició. Aquest factor la converteix en una candidatura singular i es reflecteix també en les primeres concrecions del projecte: una seu esportiva compacta a Soldeu i El Tarter, entrega de medalles a Andorra la Vella i accions diverses arreu del Principat.

La resolució sobre la candidatura no es prendrà fins el Congrés de la FIS del mes de maig de 2022.

Un esdeveniment esportiu gegantí

Els Campionats del Món se celebren cada dos anys, tenen una durada de més 15 dies i es disputen durant el mes de febrer, coincidint amb la temporada alta al sector de la neu. L’esdeveniment consta de 13 proves que mouen més de 750 atletes de més de 70 països. L’organització preveu comptar amb l’inestimable suport de més de 500 voluntaris, que sens dubte han de ser una peça clau per tirar endavant amb èxit aquest esdeveniment.

El gegantisme d’uns mundials es reflecteix amb altres dades: més de mil professionals de la comunicació acreditats, proves en directe a un centenar de televisions d’arreu del món i un càlcul d’unes 50.000 nits d’hotel per acollir els atletes, mitjans, familiars, equips tècnics i altres protagonistes dels campionats. Caldrà veure, al llarg del proper any, com és capaç la candidatura d’aterrar aquestes xifres a la realitat andorrana.

Andorra ja ha organitzat amb èxit les finals de la copa del món d’esquí alpí de 2019
Sabies que… el logotip de la candidatura que és la fusió simbòlica de les emblemàtiques pistes Avet i Àliga? Aquesta unió també vol representar la flora i la fauna del país dels Pirineus.

Pressupost garantit per la FIS

Cortina d’Ampezzo (Itàlia) ha acollit l’última edició i les estacions de Courchevel-Méribel (França) i Saalbach (Àustria) en seran les properes seus el 2023 i el 2025, respectivament. Per la dimensió i les característiques de l’esdeveniment, la seu és elegida amb un marge de 5 anys per tal de treballar en l’organització. El pressupost orientatiu ronda els 40 milions d’euros que provenen dels drets televisius i dels patrocinis que la FIS comercialitza. En aquest sentit, a diferència d’altres proves esportives d’alt nivell, les aportacions de diners públics no són necessàries per cobrir les despeses del pressupost operatiu del projecte, que té diversos objectius entre mans: sostenibilitat, inclusió, salut, promoció de país i oferir la millor experiència possible als visitants durant l’esdeveniment.

Shiffrin, en plena competició a Soldeu l’any 2019 / Alain Grosclaude-Agence Zoom

Soldeu El Tarter, referència constrastada

Des que la Federació Andorrana d’Esquí va començar a moure’s amb els responsables de Grandvalira per acollir grans competicions el salt endavant ha sigut constant. Primer van ser les copes d’Europa, el preludi de la copa del món femenina d’eslàlom i gegant celebrada el 2012 a Andorra. Després van arribar les finals de la Copa d’Europa. Fa un parell d’anys, el 2019, es va culminar la progressió acollint les finals de la copa del món amb victòries finals de la temporada per a Mikaela Shiffrin i Marcel Hirscher. Ara arriba un nou repte amb una candidatura que persegueix la cirereta del pastís per a l’esquí alpí: acollir uns campionats del món per consolidar