Un estudi detalla el gran impacte de la Covid-19 a l’esport local

2 minuts de lectura
Un any després de l’inici del confinament s’ha fet evident que la pandèmia ha posat de cap per avall el món de l’esport tal com el coneixíem.

Ja fa més d’un any que les afectacions al món de l’esport formen part del dia a dia de clubs i entitats esportives, que estan fent un màster accelerat sobre l’adaptació als canvis de normativa i de realitat per seguir sent un pulmó que combini esport i salut, també mental, davant la Covid-19 i totes les seves conseqüències. Mentre aquesta setmana hi ha hagut nous canvis normatius que flexibilitzen i faciliten l’esport, el record del confinament més estricte que vam viure ara fa un any continua molt viu. Els canvis viscuts a partir del mes de març de 2020 van ser tan sobtats que tot just és ara que comencem a disposar de certa perspectiva per entendre les implicacions que van tenir per a tots els sectors vinculats a l’esport.

Amb ganes de contribuir a entendre l’impacte de tot plegat, la Diputació de Barcelona acaba de publicar un estudi en profunditat que sota el títol “Anàlisi de la incidència de la COVID-19 a l’esport local fa un extens repàs al que van viure un centenar de municipis de la seva zona entre el mes de març i de juliol de l’any passat.

Titulars contundents

Un informe que ens permet disposar d’una visió global i que deixa anar alguns titulars tan lògics (vist el que vam viure) com contundents.

  • Un de cada cinc esdeveniments esportius celebrats el 2019 entre març i juliol van ser cancel·lats el 2020.
  • Pràcticament el 50% dels treballadors vinculats a l’esport van quedar subjectes a un ERTO durant el confinament.
  • Els ingressos dels serveis d’esports municipals van caure un 95%.
  • Es van ingressar únicament el 5% de taxes i preus públics vinculats a aquests serveis durant el mes d’abril.

Altres elements d’interès

L’estudi es fixa en diverses àrees i es fixa, entre altres aspectes, en la progressiva reobertura de les instal·lacions esportives entre la primavera i l’estiu, constatant que les pistes d’atletisme, per les característiques de l’esport i de la seva ubicació a l’aire lliure, van tornar a recuperar el seu ritme abans que piscines o pavellons poliesportius. També es constata que en el període analitzat (març-juliol) no es va arribar a recuperar el ritme d’activitats ni de persones inscrites que hi havia al febrer. De fet, una de les dades que confirmen l’impacte negatiu de la Covid-19 més enllà del confinament és el nombre de persones abonades a un Complex Esportiu Municipal, amb la baixa d’un de cada quatre abonats el mes de juny i juliol de 2020 respecte l’any anterior. Malgrat que l’activitat s’havia recuperat, també és cert que la xifra està afectada per alguns tancaments parcials viscuts en alguns municipis.

En uns mesos marcats per les cancel·lacions d’esdeveniments, cal dir que són comptats els casos que van buscar sobreviure amb formats virtuals, amb xifres que en cap dels mesos s’enfila per sobre el 6%. El mes de juliol de 2020, camí de la recuperació que es va viure durant l’estiu, es van celebrar només una de cada cinc activitats esportives programades l’any anterior.

L’estudi també es fixa en els recursos econòmics de les entitats esportives, en l’organització dels casals d’estiu i en el suport ofert per les diferents administracions, entre altres aspectes, sovint diferenciant les dades pel volum d’habitants dels municipis analitzats. És sens dubte un bon document per entendre l’abast de la sotragada viscuda ara fa tot just un any.