Aquesta setmana Simona Halep, la número 2 del món, tornarà a competir al torneig de Praga. Serà la primera gran estrella de la WTA en reprendre la competició en un torneig en què més enllà d’Aliona Bolsova i Sara Sorribes també hi participarà Fiona Ferro, guanyadora del torneig de Palermo aquest cap de setmana en el retorn del circuit després d’uns quants mesos d’aturada generalitzada. Mentrestant, als EUA també entraran en acció les germanes Williams o Coco Gauff, en un torneig a Kentucky que serveix de preparació per a l’US Open que és previst que comenci el proper 31 d’agost. Una preparació curta però millor que la que tindran els homes, atès que el primer torneig que podran disputar començarà el 22 d’agost als EUA.
Renúncies sonades
Mentre la competició que viu sense públic serveix de tempteig, tothom està pendent de l’US Open. El primer grand slam que conviurà amb la Covid-19 és la fixació de tennistes i aficionats perquè serà el primer gran objectiu dels jugadors i alhora un precedent per aprendre (o desaprendre) per a Roland Garros o l’Open d’Austràlia. De moment, el que queda clar és que el torneig no tindrà l’esplendor d’edicions passades sobre el paper arran de la renúncia d’algunes grans estrelles d’aquest esport com Rafa Nadal, Ashleigh Barty, Stan Wawrinka, Kiki Bertens, Nick Krygios, Elina Svitolina o la ja coneguda de Roger Federer.
El torneig podria rebre un cop molt dur si Novak Djokovic, l’altre membre del Big3 masculí, també decideix renunciar, en una decisió que prendrà aquesta setmana. Passi el que passi amb el serbi, però, no es planteja cancel·lar l’edició d’enguany.
El difícil equilibri entre incerteses i al·licients
Serena Williams o Andy Murray són alguns dels tennistes que ja han assegurat la presència a un torneig que ha decidit apujar els premis als jugadors que entrin al quadre final (la primera ronda) malgrat veure com el pressupost ha baixat lleugerament respecte l’any passat. Un al·licient econòmic per intentar compensar totes les incerteses associades a la celebració del grand slam, que continuen planant sobre el cap de molts tennistes.
La proposta de bombolla anunciada no sembla una mala idea (vist l’èxit de la NBA en aquesta mateixa línia), però no ofereix les mateixes garanties del que està preparant per exemple Austràlia per al mes de gener. Preocupa molt més l’anunciada quarantena de catorze dies que hauran de fer els jugadors que després de l’US Open tinguin intenció de competir al Masters 1.000 de Roma, l’únic gran torneig de preparació en terra batuda previ a Roland Garros. Una aturada obligada que pot trencar el ritme de competició o passar d’un Grand Slam a un altre amb el canvi de superfície inclòs sense cap competició prèvia són dificultats que alguns tennistes no estan disposats a assumir.
L’US Open esquiva la responsabilitat
Sigui com sigui, aquells que decideixin participar a l’US Open ja saben que hauran de signar un document on renuncien a denunciar els organitzadors per sempre per tot allò que passi durant el torneig. Òbviament el document és una novetat d’enguany que va en relació a la Covid-19 i que trasllada tota la responsabilitat als jugadors. De fet, una clàusula del text indica que els tennistes no podran denunciar l’US Open encara que es demostri la seva negligència en l’organització del torneig i que es produeixin contagis o morts per Covid-19.
El document és dur i serà l’eina de l’organització per llançar pilotes fora davant qualsevol cas. Zero responsabilitat pel que pugui passar en una decisió que posa els interessos empresarials per davant de la salut de jugadors i tècnics. Caldria saber, també, si la clàusula l’hauran de firmar els treballadors de l’US Open o si bé es garantiran els seus drets laborals en l’àmbit de la salut.
Perquè més enllà del tennis, dels patrocinis i de la competició, l’US Open mou a molta gent i ja és segur que la pandèmia deixarà sense feina a desenes de persones. Un ull de falcó en directe substituirà l’ull humà d’uns 250 jutges de línia durant el torneig per intentar reduir l’accés a les instal·lacions tant com sigui possible. Ara només fa falta que aquells que sí que hi accediran (jugadors, treballadors, entrenadors) tinguin la sensació que el protocol establert sempre jugarà a favor de la seva salut.
