L’any 1948 el Doctor Guttmann va organitzar la primera competició d’esportistes en cadira de rodes de la que es té constància el mateix dia que se celebrava la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Londres. Els anomenats Stoke Mandeville Games van tenir continuïtat i van ser l’embrió dels primers Jocs Paralímpics de la història viscuts a Roma 1960. 23 països i prop de 400 esportistes van competir a la capital italiana en l’inici d’una tradició que va anar agafant volada fins a ser un gran esdeveniment esportiu actualment. Aquell 1960 Maria Scutti va ser l’estrella dels Jocs i va aconseguir un rècord que ningú ha estat capaç d’igualar.
Scutti havia nascut l’any 1928 i tenia dues filles quan va competir als Jocs. Uns anys abans havia patit un accident de trànsit i havia perdut la mobilitat a les dues cames, de manera que anava en cadira de rodes. Seleccionada entre els 65 esportistes italians que van participar a Roma 1960, Scutti ràpidament va demostrar el seu talent i va liderar la seva selecció cap al primer lloc del medaller. De fet, les seves múltiples exhibicions la van portar a pujar al podi en quinze ocasions diferents, una xifra inigualable per a totes les esportistes que han competit fins ara. Per si no fos poca cosa, deu de les quinze medalles van ser ors.
La decacampiona olímpica era una esportista polivalent que va destacar principalment en l’atletisme. En els llançaments Scutti va mostrar-se imparable i va guanyar diversos ors en javelina, en javelina de precisió, en pes i en club (una bitlla de fusta). El medaller atlètic d’Scutti es va enfilar fins a 9 ors i 2 bronzes gràcies a la possibilitat de competir en diferents categories en cada esport. D’aquesta manera l’italiana va guanyar l’or de llançament de javelina de precisió en tres ocasions, essent la millor de la categoria A, B i C. Sens dubte, aquesta opció vigent en aquells jocs iniciàtics va afavorir que el medaller final de Maria Scutti fos impressionant, però això no resta mèrit a les seves proeses. De fet, més enllà dels llançaments, d’ella sorprèn la seva increïble polivalència.
Maria Scutti va acompanyar les onze medalles en atletisme amb quatre podis més. En natació va sumar un or als 50 metres braça i una plata als 50 metres esquena. En esgrima, es va colar fins a la final de floret i només va encaixar la derrota final davant la seva companya Anna Maria Toso, una altra esportista superba. Finalment, Scutti també va ser capaç de guanyar una altra medalla de plata en el torneig de dobles femení de tennis de taula.
Deu ors, quinze medalles i podis en quatre esports diferents. El palmarès en uns Jocs que tot just van durar una setmana és senzillament impressionant i el seu llegat s’ha mantingut inalterable. Només Trischa Zorn, amb els seus increïbles dotze ors a Seül 1988, ha aconseguit més victòries en una sola edició dels Jocs que Scutti, una dona a qui no se li coneix cap més facècia esportiva més enllà de Roma 1960.
