Esportistes antiracistes mobilitzats a tot arreu

4 minuts de lectura
Els carrers dels Estats Units reviuen aquests dies un clam que hauria de ser unitari: Black Lives Matters.

Veure un policia blanc matant un home negre mentre aquest no para de repetir que no pot respirar ha sigut el detonant de la mobilització de centenars de milers de persones antiracistes arreu dels EUA i per aplegar al voltant dels drets humans i l’antiracisme alguns dels millors esportistes del país nord-americà a través de missatges a les xarxes socials. Aquest cop fins i tot Michael Jordan ha fet un comunicat per dir que ja n’hi ha prou i això ja és un indicador clar de fins a quin punt l’onada d’indignació que sacseja els EUA és rellevant. També ho ha fet Mikaela Shiffrin, per posar un altre exemple d’una esportista poc habitual a l’hora de mostrar obertament un posicionament polític.

Els missatges han arribat des d’arreu del món amb molta contundència per part del pilot de F1 Lewis Hamilton (també contra els mandataris blancs de la Fórmula 1) o del tennista Nick Kyrgios, polemista habitual que no ha dubtat en acusar els EUA d’estat racista. A casa nostra també hi ha hagut mobilitzacions i jugadors que resideixen als EUA com Ricky Rubio o Pau Gasol han llançat missatges antiracistes, clubs tan petits com el Bisbal Bàsquet han aprofitat l’ocasió i les paraules de Trump per reivindicar el seu antifeixisme i atletes com Fátima Diamé han publicat escrits antiracistes.

A la Fosbury no parlem mai de futbol, però avui celebrem que un futbolista com Keita Baldé hagi decidit passar la mà per la cara a hotelers i administracions i llogar un edifici sencer a Lleida per acollir temporers que estaven dormint al carrer. Antiracisme i compromís social des d’una situació de privilegi i a través de fets.

En qualsevol cas, volem centrar l’atenció en allò que està passant als EUA, el país on noms com Coco Gauff o Simone Biles fan valer la seva veu i on els jugadors de les grans lligues professionals van fins i tot més enllà. Breanna Stewart, una de les grans estrelles del bàsquet nord-americà dels darrers anys, ha expressat que no pot compaginar l’orgull de vestir la samarreta de la selecció estatunidenca amb la vergonya que sent pel racisme sistèmic del seu país. Steve Kerr, tècnic dels Warriors, ha titllat de racista al president Trump. Lebron James, un altre nom clàssic en defensa dels drets de la població afro-americana, està sent dels més actius a les xarxes i ha llançat un missatge potent a través d’instagram:

View this post on Instagram

 

Do you understand NOW!!??!!?? Or is it still blurred to you?? 🤦🏾‍♂️ #StayWoke👁

A post shared by LeBron James (@kingjames) on

No es tracta de fer un repàs cas per cas, és clar. Només de constatar que aquest cop la referencialitat de les estrelles ha anat més enllà de les xarxes socials i un bon grapat d’esportistes han decidit actuar. Ho ha fet el multimilionari boxejador Floyd Mayweather amb l’oferiment a la família de George Floyd de pagar tots els costos del funeral. També el repudiat Colin Kaepernick en oferir-se a pagar els costos legals de les persones que siguin empresonades en les protestes d’aquests dies. Convé recordar que Kaepernick va plantar-se a la NFL amb el seu famós gest agenollat i va acabar pagant les conseqüències quedant-se sense contracte a la lliga de futbol americà en una situació que precisament arran de la mort de George Floyd ha tornat a generar debat entre franquícies, la lliga, jugadors i aficionats. Kaepernick ja és un símbol popular i la NFL encara no s’ha recuperat de la horrorosa gestió del seu cas..

Però no només es tracta de parlar dels diners que posen sobre la taula persones des d’una situació privilegiada. També es tracta del compromís a peu de carrer demostrat per desenes de jugadors participant de les manifestacions i procurant exercir d’altaveus de les reivindicacions que s’hi han fet. L’ex NBA Stephen Jackson va ser el primer en agafar el micròfon a Minnesota atesa la seva relació d’amistat amb el difunt George Floyd. Ho va fer acompanyat pel pivot estrella Karl-Anthony Towns, dels Minnesota Timberwolves o del seu company d’equip Josh Okogie. A la mateixa ciutat l’ex NBA Royce White també ha liderat algunes de les manifestacions sense dubtar-ho.

Royce White, un líder a les mobilitzacions antiracistes de Minnesota
Royce White, un líder a les mobilitzacions antiracistes de Minnesota

Tobias Harris, Enes Kanter, Marcus Smart, Jordan Clarkson, Justin Anderson, JR Smith, Lonnie Walker IV… la llista de jugadors a peu de carrer és més llarga que mai i cal afegir-hi el compromís de noms com Jaylen Brown o Malcom Brogdon, membres del sindicat de jugadors de la NBA. Brown, un dels millors jugadors dels Celtics, va agafar el cotxe i va conduir durant 15 hores per arribar a una manifestació a Atlanta, la seva ciutat natal, i passejar un cartell amb el missatge “no puc respirar”. Brown és sens dubte un dels jugadors més interessants de la lliga i fa un parell d’anys ja va captivar-nos en una entrevista on deixava anar perles com “l’esport és un mecanisme de control social“. Brogdon, dels Pacers, ha recordat les marxes que havia fet el seu avi al costat de Martin Luther King als anys 60 per denunciar la discriminació que pateix la població negra als EUA.

En els darrers dies grans estrelles com Stephen Curry o Klay Thompson també s’han sumat a les manifestacions. Les protestes continuen i queda clar que hi ha una generació d’esportistes d’elit antiracistes disposada a mullar-se pels drets col·lectius més elementals. Necessari, inspirador, benvingut.