Avui viatgem a les nostres antípodes, concretament a Austràlia, on des de fa anys l’aposta per al ciclisme és molt gran, sobretot per part d’una estructura com Orica (ara Michtelton) que aposta pel talent nacional amb un fort equip filial i un circuit nacional molt interessant. Aquest 2017 ha sortit una gran fornada de ciclistes del país que han sigut protagonistes allà on han anat. Tres d’aquests corredors, del 1996 i 1997, correran el proper any al World Tour: Jai Hidley i Michael Storer al Sunweb, i el nostre emMARCat d’avui: Lucas Hamilton.
En Lucas va néixer el 12 de febrer del 1996 a Ararat, una petita ciutat al sud-est d’Austràlia entre muntanyes i camps de cultiu. De petit jugava a futbol australià, esport molt popular a l’estat de Victòria, fins que al 12 anys s’inicià al ciclisme dins el club local com una activitat familiar.
L’etapa com a junior va ser molt prolífera al seu continent corrent per l’Ararat and Ditricts Cycling Club. El primer any, el 2013, no va aconseguir grans resultats, però el segón ja es va evidenciar com a una de les perles aussies, ja que, més enllà de brillar en el calendari australià, va ser campió nacional en ruta i subcampió contrarellotge, i també campió continental!
En plena progressió, l’any 2015 va patir una greu lesió de genoll que el va apartar de la competició.
Aquesta lesió no el va impedir iniciar el seu periple com a sub23 amb les millors garanties a Austràlia. Allà el calendari va al revés que aquí, per tant és al gener i febrer quan es celebren les grans proves del calendari. És per aquest motiu que la majoria de corredors oceànics tenen un pic de forma en aquestes dates, sobretot en equips continentals i nacionals i amb corredors sub23, ja que és el moment en que tenen la oportunitat de competir contra els millors corredors mundials.
L’any 2016 en Lucas Hamilton fitxa pel continental JaycoWorld Tour Academy i planifica l’any per brillar a Austràlia, però també competir a bon nivell amb l’equip nacional a les grans proves europees sub23, sobretot a les voltes per etapes.
Al seu país es proclama subcampió nacional en ruta darrere Chris Hamilton i queda 11è entre els joves del TDU, el 2n millor de l’equip nacional. Ja a Europa participa d’un calendari extens, incloses les clàssiques de primavera per sumar experiència i nous perfils. Tot i ser el seu primer any, suma un bon grapat de bons resultats: top5 Fletxa Ardenesa i GP Capodarco i 3r a la General de l’An Post Ras.
Arriba al Tour de l’Avenir en el seu pic de forma, però una enfermetat a l’inici de la cursa l’impossibilita poder lluitar per la general final. Tot i així es recupera a mitja prova i acaba sumant un 2n i 8è lloc a les darreres etapes i s’endú per 1r cop a la història el maillot de la muntanya cap a Austràlia. Posteriorment no finalitza el mundial de Qatar.
El 2017 fitxa pel Continental Mitchtelton Scott, un equip amb llicència xinesa tot i ser el filial de Orica. La planificació serà la mateixa que el 2016: Brillar a l’estiu australià i córrer el calendari europeu amb les màximes garanties. És tercer al nacional sub23 i cinquè entre els joves del Tour Down Under, on es destapa junt amb Storer i Hindley. Repeteixen trio d’estrelles al Herald Sun Tour on queda 7è a la general (amb Froome i Chaves) i es proclama campió oceànic davant els seus 2 companys.
La primavera europea és gairebé immillorable: 4 podis de 4 grans carreres a l’abril: 2n al trio italià Trofo Edil C, Giro Belvedere i GP Palio Ricioto i 3r a la Lieja. Al maig repeteix 2n lloc al GP Industrie del Marmo.
Arriben les voltes: El Giro se li escapa per només 9” contra Pavel Sivakov degut a temps perdut a etapes no crucials. A les etapes clau està sempre amunt: 2 podis i victòria a la contrarellotge. Es volia treure l’espina a Giro del Valle d’Aosta però una caiguda el fa abandonar, això fa que participi al Tour d’Alsace per preparar l’Avenir, i acaba sent una gran decisió: domini amb victòria a la general i la muntanya.
Arriba el moment clau: El Tour de l’Avenir. Malgrat fer 4t, 5è i 7è a les etapes decisives, no pot amb la superioritat d’Egan Bernal i acaba 4t a 1’28º. L’important va ser que, en el pic de forma dels 3 australians, ell va ser el clar líder i qui es va mostrar més fort. Storer i Hindley van fer 9è i 10è respectivament. De fet, recentment l’acaben de nombrar corredor sub23 de l’any al seu país.
El treball i la constància han sigut sempre valors clau en el desenvolupament d’en Lucas. El seu principal potencial és als grans ports de muntanya de les grans voltes, però cal destacar també les bones contrarellotges que ha aconseguit completar, el que el fa interessant també per a clàssiques d’un dia i pujades curtes. Estem segur que a l’equip Michtelton-Scott el mimaran i li trauran tot el suc que promet tenir dins el seu interior.
Com tants altres, Lucas Hamilton vindrà a viure a Girona i serà la seva base d’entrenaments, amb excompanys seus australians, així que li desitgem encara amb més motiu molta sort!
