És una llàstima que Jordi Murphy s’hagi quedat fora de la tria final de jugadors per Irlanda perquè sinó tindríem el trio habitual dels darrers temps en les grans competicions. Guirado, de Ceret i Raynal, de Perpinyà són la quota catalana d’un esdeveniment de projecció internacional indubtable com és la Copa Web Ellis. Tots dos són a Japó amb ganes de ser protagonistes. Seguir que Guirado s’ha somiat a si mateix aixecant la copa Web Ellis que acredita el millor equip del món. Raynal sap que rarament arbitrarà la final però es prendrà amb el rigor i la seriositat habituals els partits que li pertoquin. No és de la facció més mediàtica i coneguda d’àrbitres internacionals –n’hi ha uns quants d’històrics com Nigel Owens que conformen un grup quasi aristocràtic, dalt de tot de l’escalafó– però poc a poc va guanyant pes i, el que és important, no se li recorden grans pífies. I això és molt. Té carrera per davant.
Un capità posat en dubte
Qui presumiblement acabarà aviat la seva carrera internacional és Guilhem Guirado. El talonador és el capità –i això en rugbi és bastant més que en altres esports– d’una França erràtica. Quan Jacques Brunel, que el coneixia de la USAP campiona de França del 2009, va arribar a la posició de seleccionador li va confirmar un lideratge que ja abans li havia atorgat Guy Novès. De Guirado ningú en pot discutir com s’hi deixa la pell ni ser un dels primeres més dinàmics d’Europa però enmig la mar de dubtes que no ha deixat de ser França durant els últims anys el seu rol s’ha marejat una mica.
Després del desastre del Sis Nacions el seu càrrec va ser sotmès a votació. L’acció, estranya, semblava l’enèsima peripècia personalista del President de la Federació Bernard Laporte ja que l’elecció del capità és potestat del seleccionador. Els seus companys van ratificar Guirado a la posició, però la taca (si no directament llepet) ja hi era. Als partits preparatoris Guirado ha jugat poc però, de moment, se sap que serà titular al partit inaugural d’aquest dissabte, quan França es juga la vida d’entrada amb l’Argentina.
Un àrbitre seriós
Mathieu Raynal afronta amb 38 anys la seva segona Copa del Món estant més que consolidat a l’elit dels àrbitres de rugbi. Des que va debutar a Anglaterra amb dos partits el 2015 no ha parat de sumar petits “regals” en forma de partits de compromís i la nota amb la que els ha saldat el projecta com un dels valors més sòlids d’un estament tant important per aquest esport com és l’arbitral. L’afició el pot recordar especialment per dos dies. És discret però decidit, com ja va demostrar al Camp Nou per Sant Joan en la final del Top-14 2016, quan no va dubtar a expulsar Machaneaud per girar el placat de cap per avall, en acció perillosa singularment perseguida. L’any següent, el 2017, va excel·lir arbitrant tota una Calcutta Cup entre Anglaterra i Escòcia. És un habitual del Sis Nacions, els partits internacionals o els de clubs europeus.
En aquesta primera fase del Mundial, que s’allarga fins el 13 d’octubre, l’àrbitre català actuarà en sis partits. En tres serà el principal col·legiat i als altres tres serà assistent. Passaran per les seves mans equips com Sud-Àfrica, Austràlia, Irlanda, Japó o Escòcia si bé a priori no té cap partit que pinti ajustat. Els tres partits que liderarà seran el Sud-Àfrica-Namíbia del 28 de setembre, l’Austràlia-Uruguai del 5 d’octubre i l’Escòcia-Rússia del 9 d’octubre. Assistirà a l’Anglaterra Tonga, a l’Irlanda-Rússia i al Japó-Escòcia del 13 d’octubre. Ull amb aquest darrer partit, darrer de la fase i que pot dirimir el pas a quarts.
