El tennis de platja pot semblar estrany encara al públic neòfit però segurament el que sorprendrà més a qui ho llegeixi és saber que la selecció catalana és bicampiona del món. Ja és la millor del globus però ara ho vol ser del continent. I això passa per aconseguir batre una rival dura com és Itàlia. Els transalpins són la selecció guanyadora en cinc de les sis edicions disputades. També sembla un escull important Polònia, finalista a Castelldefels. La competició es dirmirà a Sardenya
Cop d’estat a l’hegemonia
Catalunya ha capgirat l’hegemonia italiana en els mundials de Beach Tennis. Les victòries del 2018 i d’aquest 2019 a Castelldefels li han permès arribar fins als quatre títols per nacions, tot frenant una ratxa transalpina que incloïa 15 èxits de 17 possibles.
En canvi, la situació en els Campionats d’Europa és totalment diferent, amb cinc triomfs d’Itàlia en sis edicions disputades, tres d’ells consecutius des de l’únic èxit de l’equip de l’Associació Beach Tennis de Catalunya (ABTCat), el 2015. L’europeu d’aquesta temporada, que es torna a disputar a Muravera (Sardenya), significarà una nova oportunitat perquè els catalans es treguin l’etiqueta d’eterns subcampions, encara que la competència serà alta i hauran de fer front al fort vent canviant que caracteritza la zona.
L’amenaça polonesa
Al marge d’Itàlia, el combinat català haurà d’estar molt pendent de Polònia, flamant subcampiona del món a Castelldefels i responsable que els transalpins es perdessin la seva primera final en 19 anys. De fet, Catalunya va haver-se d’esperar a joc decisiu dels dobles mixtos per derrotar-los, després d’aixecar dues pilotes de partit. El principal punt fort del conjunt polonès és el seu doble femení mentre que, en canvi, la selecció que capitaneja Marcial Prieto presenta moltes novetats entre les noies.
