L’hàbit no fa el monjo

Aquest dissabte comença el mundial de bàsquet de la Xina i malgrat les absències la selecció favorita a l’or torna a ser els Estats Units. EUA és la gran potència d’aquest esport i tothom és plenament conscient que sempre són el rival a batre. Compten amb desenes de grans talents en l’NBA i jugadors dominants en les lligues europees, així com un enorme domini històric en els Jocs Olímpics (15 ors de 19 possibles).

Una competició mig maleïda

Els Mundials (la Copa del Món de la FIBA, per a ser precisos) són una altra història. Malgrat guanyar les dues últimes edicions del torneig en 2010 i 2014 (l’última, amb una final realment impressionant davant Sèrbia), els americans només han aconseguit el títol en 5 ocasions. I se n’han jugat 19 edicions. Un bagatge que li iguala amb la històrica Iugoslàvia en el palmarès de la competició i que deixa clar que és un conjunt no intocable.

Recordem les grans patacades del millor equip del món en els mundials:

• 2002. Sens dubte, la mare de les derrotes. Eren els amfitrions per primera vegada en la història i després d’una primera fase immaculada i una segona fase amb una primera derrota davant l’Argentina va arribar l’hecatombe en 1/4 de final davant la Iugoslàvia de Bodiroga, Stojakovic i Divac. Al final van acabar sisens després d’una altra derrota vergonyant davant una Espanya on Navarro i Gasol ja eren els líders de la selecció. Paul Pierce va sortir molt tocat de la competició.
• 1978. Filipines no porta bons records als Estats Units. Van començar bé però van encaixar quatre derrotes en la segona fase (una especialment dura per 21 punts davant els soviètics, però també davant Itàlia, Iugoslàvia i el Brasil) i van acabar cinquens. Com el 2002, no van aconseguir cap jugador en el millor quintet del torneig.
• 1970. En els temps en què Estats Units competia sense jugadors NBA els nord-americans van ensopegar de valent a Iugoslàvia. Després de guanyar els primers sis partits del torneig i perfilar-se com a favorits a l’or van encadenar tres derrotes (Itàlia, Iugoslàvia i el Brasil) i van acabar cinquens. Va ser la primera vegada que no van arribar a les semifinals.
• 2006. El mundial del Japó és la pàgina d’or del bàsquet espanyol i també l’única vegada en la història que una final no ha comptat amb els Estats Units o amb Iugoslàvia. El ‘Dream Team’ només va encaixar una derrota en el torneig en semifinals contra Grècia (101-95), però va ser un cop impossible d’acceptar davant el talent d’aquella selecció liderada per Carmelo Anthony que comptava amb Lebron James, Chris Paul, DwightHoward o Dwayne Wade.

3 dades curioses

1. L’equip que més vegades ha derrotat als Estats Units és Iugoslàvia. Ho va fer en 6 ocasions. Altres equips que han guanyat als USA en els mundials són el Brasil (5), URSS (5), l’Argentina (3), Espanya (2), Itàlia (2), Puerto Rico, Rússia, Lituània i Grècia.
2. Els Estats Units no perd un partit en el mundial de bàsquet des de les semifinals de 2006 contra Grècia.
3. La selecció nord-americana és gairebé infal·lible en la primera fase del torneig. Només té 2 derrotes en el primer quadre: una davant Espanya en 1982 i una altra contra Lituània en 1998.

És el Dream Team més fluix de la història?

Molta gent considera que la gran estrella de la selecció nord-americana al Mundial de la Xina és en la banqueta. El tàndem Gregg Popovich i Steve Kerr causa furor i no és per a menys: una llegenda al comandament dels Spurs i l’artífex de l’èxit imparable dels Warriors de l’últim lustre. Sens dubte, la millor combinació possible per a armar un equip que jutjarà com a fracàs qualsevol resultat que no sigui l’or.

No ho tenen fàcil: compten amb la pitjor plantilla de jugadors NBA per a una gran competició internacional de la història. El famós Dream Team estrenat a Barcelona 92 amb jugadors NBA ha estat una constant des de llavors en els Jocs i en els mundials. Però no sempre la selecció crida l’atenció de les grans estrelles de la lliga.

Allau de renúncies

Aquest any ha estat el més dur que es recorda en la preselecció. D’una primera llista de noms amb Anthony Davis, James Harden o Damian Lillard hem passat a una llista de 12 triats amb jugadors tan modestos com Mason Plumlee, Joe Harris o Derrick White. Pel camí, un autèntic festival de renúncies i algunes lesions que han afeblit enormement el conjunt estatunidenc. Kemba Walker és l’únic integrant d’un dels millors quintets NBA de l’equip i el líder natural de la selecció. També és un dels dos jugadors All Star en la selecció al costat de Khris Middleton.

L’equip parteix com a favorit a l’or però en els partits de preparació acaba d’encaixar la primera derrota de la selecció en els últims tretze anys davant Austràlia i hi ha el temor que això es repeteixi en una ronda decisiva del torneig mundialista.

Res a veure amb els antecedents

En l’últim mundial, el 2014, els noms eren bastant més potents: Stephen Curry, Kyrie Irving, Derrick Rose, Klay Thompson, James Harden, Anthony Davis, DeMar DeRozan o DeMarcus Cousins formaven part d’una plantilla on va acabar brillant com mai Kenneth Faried. Aquell any 5 jugadors de l’equip van ser All Star.

El 2010 van portar 3 All Star, en 2002 i en 2006 van ser 4 i en el llunyà 1994 van ser 7. Aquest any només són 2 jugadors All Star i els joves talents encara han d’explotar tot el seu potencial. A més, pot pesar l’absència d’un 4 natural en l’equip després de les baixes de Davis, Kevin Love, Tobias Harris, Paul Millsap, KyleKuzma o Marvin Bagley III.