Tornem on érem. El d’aquest 2019 és un torneig especial a París. I ho és perquè es tanca un cicle i tan bon punt s’acabi l’actual edició –el dilluns 11 els guanyadors es faran les tradicionals fotografies davant la Torre Eiffel o l’Arc de Triomf– el recinte històric que acull el torneig mutarà per complet. Es modernitzarà. Enderroc, ampliació i remodelació. De fet aquest any ja hi ha parts canviades i la majoria de públic i protagonistes hi han respost amb entusiasme però està tot a mig fer. Sense bastides, que a França són refinats de mena i saben quedar bé, però falta el més important de l’aposta per la modernització del recinte de Roland Garros. El sostre. Aquest és el darrer Obert de França al descobert.
El darrer dels grans sense alternativa a la pluja
El torneig francès portava anys perdent mercat amb l’Open d’Austràlia, Wimbledon i l’Open dels Estats Units, les altres potes que sostenen el tennis més prestigiós. Els altres tres Gran Slams han anat cobrint les seves pistes centrals els darrers anys de manera que ni la inclemència meteorològica, sobretot la pluja però també el vent, ni la foscor poden frenar-hi els partits. Austràlia va cobrir la pista de Melbourne fa tres anys, fins i tot la Catedral impertèrrita de Wimbledon va fer la passa en fa dos i a Estats Units Flushing Meadows va estrenar sostre en l’edició de l’any passat. La Federació Francesa de Tennis, propietària del recinte i organitzadora del torneig, no volia ser menys. I finalment va quadrar el cercle, l’Ajuntament de París va transigir i el 2020 Roland Garros haurà tancat el cercle.
El cost de la metamorfosi de Roland Garros serà de 350 milions d’euros i la major part del pressupost haurà servit per a la remodelació de la central que augmentarà la seva capacitat a 17.500 espectadors de les 15.000 que tindrà encara aquest any. També es guanyarà comoditat, amb cadires de fusta a les grades i una visió espectacular, a més d’un sostre retràctil –la joia de la corona– que la cobrirà en 12 minuts, els dies de pluja, permetent que es jugui també en horari nocturn i amb llum artificial.
Poder-se fer allà mateix
El més rellevant i l’objectiu compartit per tots els actors era que Roland Garros no hagués de marxar d’on ha estat durant més d’un segle. En una societat tan zelosa de la seva història i els seus símbols, Roland Garros és el melic de tota França cada anys a finals de primavera i segons quina operació que trenqués amb la seva història hauria rebut per tot arreu. El propi president de la federació francesa Bernard Giudicelli insisteix en totes les seves intervencions al respecte en ressaltar que el recinte no serà un de diferent: “Volem que la remodelació respecti la tradició de l’escenari que data de 1912 i que alhora sigui un monument a la bellesa”, va dir en el sorteig del quadre. I va afegir que “·la tradició no pot ser un llast, sinó que ha obrir-nos cap al futur. Fa molts anys que estem aquí, però això no vol dir que siguem un torneig vell, sinó que mirem cap endavant”. I és que l’opció que tira endavant permet segellar aquesta història, seguir-la escrivint, i deixa en projectes esborrany totes les propostes que havien plantejat, fins i tot, construir un nou Roland Garros prop d’Eurodisney o de Versalles.
Si s’ha parlat de projecte que ha costat déu i ajuda de tirar endavant és per unes raons. I no són pas menors. Bona part de la resistència que el projecte d’ampliació de Roland Garros ha trobat en les seves tramitacions ha vingut del propi Ajuntament de París i d’entitats ecologistes. La raó, la petjada ecològica que pot suposar la nova obra en un entorn protegit ambientalment com el lloc on s’alça el complex. Per mirar d’esmenar-ho, el projecte s’ha modificat, l’organització ha introduït canvis i fins i tot ja aquest any hi ha una pista nova amb un disseny avantguardista i sostenible.
