Aquest estiu, en els Campionats del Món que estan organitzant conjuntament Itàlia i Bulgària, els voleyroos han aconseguit la seva millor posició en una competició d’aquest tipus: 13a plaça i un balanç de tres victòries i cinc derrotes. Tot i això, la bona execució dels de Mark Lebedew no ha estat el motiu pel qual l’equip australià s’ha guanyat la devoció total dels aficionats de Bari i Bolònia (seus dels grup preliminar C i del grup F respectivament).
L’equip d’Austràlia ha transmès la seva energia positiva a tots els aficionats que s’han apropat al pavelló per seguir aquestes dues primeres rondes del Campionat del Món: el primer fet que crida l’atenció dels aficionats seria l’escalfament dels verd-i-grocs. A part de les habituals rondes d’exercicis de voleibol, els oceànics han improvisat partidets de criquet (un dels esports més seguits al seu país) per tal d’escalfar el cos, i mai millor dit, la ment.
Utilitzant un estri tubular que el fisioterapeuta fa servir per realitzar estiraments a l’esquena, una pilota petita i les cadires dels recull-pilotes, els voleyroos han sorprès a propis i estranys fent servir un altre esport en una competició d’aquesta magnitud.
Per si fos poc, la traca final arriba en els temps morts, moment que sovint és aprofitat pels jugadors suplents per escalfar. I així ha estat, però d’una manera prou peculiar: tot aprofitant la música que sonava per megafonia, els suplents australians vam improvisar tot un seguit de balls a l’hora que interactuaven amb el públic per tal que tot el pavelló els seguís en els moviments. Com us podeu imaginar, la festa ha esclatat tant al PalaFlorio barès com al Land Rover Arena bolonyès.
La Final-Six, a Torí aquest cap de setmana
El model de competició d’aquests Campionats del Món ha estat, si més no, curiós: 24 equips han participat des de l’inici de la competició distribuïts en grups al país transalpí i a Bulgària. Els quatre primers de cada grup passaven a una segona ronda, en la qual ja només el primer de cada grup i els dos millor segons avançaven a la Final-Six.
Un model aquest de Final-Six que s’ha aplicat en competicions per equips, però que encara resulta estrany de veure en campionats de seleccions. El resultat ha estat una nova fase que va començar aquest passat dimecres, en la qual els sis millors equips es distribueixen en dos grups de tres: els dos millors passaran a semifinals.
Una competició llarga (22 dies) i en la qual els finalistes hauran jugat fins a dotze partits: alguns argumentaran que es pot fer llarga i pesada, d’altres diran amb raó que això fa més just un tipus de campionats en què la injustícia d’un mal dia acostuma a deixar moltes sorpreses.
Sorpreses i decepcions
Pels qui volien seguir el desenllaç final, divendres a la nit s’ha jugat el darrer partit que definirà les semifinals: un emocionantíssim Itàlia – Polònia en el qual els amfitrions intentaven evitar la sorpresa. Per tal de no quedar eliminats, els azzurri necessitaven vèncer el partit 3-0 i sumar un total de 29 punts més que els polonesos en aquests tres sets, missió gairebé impossible. Van acabar guanyant (3-2), però sense obtenir el premi de la classificació.
En aquest grup B, l’altra gran revelació del campionat després dels divertits australians va ser el primer en tenir el lloc assegurat a semifinals: Sèrbia.
Al grup A, la sorpresa ha estat la contundent eliminació de la gran dominadora del voleibol mundial: Rússia. En aquest grup, el Brasil ha assegurat la seva classificació com a primera, mentre que els Estats Units s’han classificat com a segons.
Comença el mundial femení
Un final de competició que coincideix amb l’inici, aquest dissabte al Japó, dels Campionats del Món femenins. Les favorites són les mateixes que en l’altre gènere: Itàlia, Brasil, Estats Units o Rússia, amb la possibilitat que xineses, sèrbies o les locals japoneses donin la sorpresa.
