Baptiste Boirie és un dels múltiples talents del salt de perxa francès, una especialitat que el lideratge de Renaud Lavillenie ha fet créixer exponencialment en un país que ja era una de les potències clàssiques de la disciplina. Tot i saltar més de 5 metres i mig per quart any consecutiu, Boirie acostuma a quedar fora de les grans competicions internacionals davant el talent del mateix Lavillenie, el jove Axel Chapelle, el potent Stanley Joseph o la promesa Alioun Sene. Tots quatre han saltat com a mínim 5.70 aquest 2018 i un cop més han deixat a Boirie fora de joc internacional. Malgrat tot, ell és qui ha saltat més que ningú. Més, fins i tot, que el rècord mundial de Lavillenie (6.16 en pista coberta).
Boirie és un especialista en salt de perxa que seria el favorit a l’or si competís als campionats atlètics del nostre país. Tercer als estatals francesos aquest estiu, és un esportista d’elit amb una trajectòria sòlida al darrere i que domina a la perfecció tots els moviments del salt. Fa temps va decidir introduir l’skate als seus entrenaments. Una manera diferent d’aproximar-se al llistó i concentrar únicament tots els esforços en col·locar perfectament la perxa i guardar tota l’energia per contorsionar el cos i impulsar-se en el moment precís. L’experiment va convertir-se ràpidament en una eina de treball habitual i de mica en mica Baptiste Boirie va anar perfeccionant la tècnica. L’entrada en escena del monopatí elèctric, en aquest cas, va ser un fet determinant.
En les darreres temporades el francès ha combinat el calendari de competició clàssic amb una presència creixent en mítings i esdeveniments de tota mena que han volgut comptar amb “l’espectacle” del salt de perxa des de l’skate. El talent atlètic de Boirie unit als avantatges que li proporciona l’skate l’han acompanyat en uns intents cada cop més ambiciosos. Capaç de superar els 6 metres, aquest estiu va protagonitzar un salt impressionant de 6.17 metres que supera per un centímetre el salt més alt de la història aconseguit en pista coberta per Renaud Lavillenie a Donetsk.
Boirie s’entrena habitualment al mateix grup de Lavillenie i ja ha deixat clar que els dos registres no són, en absolut, comparables. Sigui com sigui, ningú ha saltat més que ell, pioner d’una combinació d’esports que algun atleta va provar als anys 70 per primera vegada com a mètode d’entrenament. Les provatures van començar el 2012, tot i que el 2014 va aturar-se per evitar lesions “estúpides” que frenessin les seves opcions de disputar els Jocs de Rio. Quan hi va tornar, el 2016, ja regulava la velocitat del monopatí amb un comandament a distància.
Sense límits
Encara que el rècord del món ja és a la seva butxaca, Boirie està convençut que amb petites millores ben aviat podrà superar aquesta marca i apropar-se als 6.30 metres. De fet, assegura que amb petites innovacions en l’skate el llistó encara podria alçar-se més, i que amb l’ús d’uns rails fixats a la pista i l’ús d’un monopatí elèctric dissenyat especialment per a l’ocasió probablement seria capaç d’enfilar-se fins als 6.60 metres. Pràcticament un metre més alt del seu rècord personal (5.65).
Sens dubte, Baptiste Boirie és un dels noms a seguir dels propers anys. No és atletisme pur, és clar. Però sempre cal lloar qui aporta innovacions en l’esport en la recerca de nous límits.
