Aquest dijous, al Tour de França, vèiem com un aficionat irresponsable intentava empentar Chris Froome per fer-lo caure de la bicicleta. Afortunadament pel ciclisme, sense èxit. El britànic (i per extensió, el seu equip), ha rebut nombrosos xiulets per part dels espectadors, descontents per la decisió presa per la UCI d’absoldre’l del seu cas de dopatge per Salbutamol en la passada edició de la Vuelta a Espanya. Per a molts, la constatació d’un ciclisme de dues velocitats en què casos molt similars tenen una resolució diferent en funció del prestigi (i la maquinària econòmica) de cada corredor.
Aquesta setmana també hem sabut que el jove aixecador de peses català Marcos Ruiz ha estat exonerat del cas de dopatge detectat fa unes setmanes perquè l’USADA ha estat incapaç de trobar la seva mostra B. El món de la lluita antidopatge no és senzill i per aquest motiu és una bona notícia que la IAAF, a través de la Unitat d’Integritat de l’Atletisme creada el mes d’abril de 2017, hagi decidit apostar per la transparència i acabi de publicar la feina feta en els seus 15 mesos de vida i llisti obertament tots els casos de dopatge (o de corrupció) detectats, explicant en cada cas quina llei s’ha violat, en quina data s’ha produït el cas i en quin punt es troba el procés.
Fins a 120 noms apareixen a la llista publicada aquest divendres i hi ha casos que ja tenen una decisió en ferm, d’altres en primera instància i alguns que tot just estan sota investigació inicial. Cal dir d’entrada que la majoria d’atletes presents són esportistes d’elit (103) i que només hi ha 4 casos que afectin a jutges o altres persones amb responsabilitats dins l’atletisme. Gairebé la meitat de la llista (57 casos) està formada per membres de l’atletisme rus, amb desenes de casos de testos de campionats de fa uns quants anys que han sortit a la llum durant el darrer any i amb 15 noms que han estat investigats per les evidències publicades en l’informe McLaren.
El cert és que en molts dels casos parlem d’autèntiques estrelles internacionals de l’atletisme. Si sumem totes les persones investigades o sancionades per dopatge, ens trobem amb una llista de noms que sumem fins a 85 medalles olímpiques, 35 títols mundials i 44 podis continentals. Dos dels casos més sonats són els de Ruth Jebet, la súper estrella de Bahrain dels 3.000 metres obstacles, i d’Asbel Kiprop, el gran dominador dels 1.500 metres llisos en la darrera dècada. Tots dos van ser “caçats” a principis de febrer, en un moment molt llunyà dels grans objectius de la temporada. Més recent és el cas de Jemima Sumgong, la vigent campiona olímpica de marató. D’altres, com Lebedeba, Savinova, Lysenko o Abakumova, ja fa anys que formen part de la llista de noms russos sota sospita i sota sanció internacional.
A la llista hi apareixen les sancions rebudes per part d’esportistes de casa nostra. És el cas del valencià José Luis Arroyo, llançador de disc en categoria de veterans, suspès durant 18 mesos fins el mes d’agost de 2019; de Carmen Pérez, la valenciana que guanya proves d’ultrafons i que no podrà competir fins el mes de març de 2020; el castellonenc Remigio Queral, també corredor d’ultrafons, fora de les curses fins al novembre de 2019; i l’extraordinari cas de Josephine Onya (nascuda a Nigèria però que va instal·lar-se a València en la seva arribada a l’estat espanyol), que després del 5è cas de dopatge ha estat suspesa de per vida.
