Aquesta informació, que no deixa de ser notícia entre els aficionats al futbol atès l’interès d’altres equips per incorporar-lo a les seves files, s’ha convertit en un espectacle televisiu de primera magnitud. No per la qualitat del programa, és clar, sinó per la quantitat de gent pendent de saber què deia, de la incertesa fins al final, del paper galdós del FC Barcelona i dels periodistes que havien anunciat la seva arribada al conjunt català.
Sigui com sigui, Antoine Griezmann ha capgirat la dinàmica habitual del mercat de fitxatges estiuenc: dels clubs que filtren informació als periodistes hem passat a un anunci directe per part del jugador, sense intermediaris, ni premsa esportiva clàssica: un programa televisiu directe al cor dels aficionats, que poden jutjar i valorar directament la decisió presa sense passar pel sedàs de ningú.
Un pas més cap al futbol-negoci, el xou de l’espectacle i la concepció de jugadors estrella que són capaços de passar per davant dels clubs en interès mediàtic. Tot canvia, però res és original: la jugada de Piqué ja l’havia viscut la NBA fa 8 anys.
L’estiu de 2010 Lebron James es convertia en agent lliure. Dit d’una altra manera: acabava relació contractual amb els Cleveland Cavaliers, el seu equip de tota la vida, i podia firmar amb qualsevol de les 30 franquícies de la millor lliga de bàsquet del món. En aquell moment l’aler d’Akron ja havia estat escollit dues vegades MVP de la lliga i sis vegades (en només set temporades) membre de l’All Star. Vaja, que tothom volia a Lebron James.
El mercat de la NBA és un pou de rumors durant tot l’estiu, amb un element afegit: allà els traspassos són molt habituals i es fan operacions d’autèntica enginyeria financera per quadrar salaris i números amb un munt d’excepcions i normes que no són gens senzilles d’entendre a primer cop d’ull. Per aquest motiu, cada dia apareixen informacions noves als mitjans sobre el mercat de fitxatges a la NBA. És, diguem-ho clar, tant o més dur que el mercat estival futboler de casa nostra.
Tornem a Lebron James. El 2010, amb ofertes per totes bandes i després d’unes setmanes d’incertesa i rumorologia de tota mena, en què fins a 6 equips diferents van deixar clar que havien ofert bous i esquelles per fitxar-lo, el jugador va decidir inventar un nou format per anunciar a quin equip jugaria el curs 2010-2011. James va crear un format televisiu únic, “The Decision”, que es va emetre en directe a ESPN el 8 de juliol d’aquell 2010.
Un format televisiu d’èxit
Entre el format del programa i els anuncis emesos durant un especial de 75 minuts, Lebron James i la ESPN van recaptar 6 milions de dòlars que el jugador va destinar exclusivament a organitzacions benèfiques. Un programa d’una hora i quart de conversa en directe entre el jugador i un periodista i en què Lebron James va trigar més de mitja hora en fer pública la seva decisió, en una expectació creixent que va reunir més de 13 milions d’espectadors en el moment en què el jugador anunciava el seu fitxatge pels Miami Heat:
La fúria dels fans
“La Decisió” va ser un format d’èxit televisiu inqüestionable, com també ho va ser la pluja de crítiques que Lebron James es va endur per formar un equip d’estrelles al costat dels seus amics Chris Bosh i Dwayne Wade a Miami. A Cleveland el propietari el va acusar d’una traïció covarda i els aficionats van sortir als carrers a cremar les samarretes dels Cavaliers amb el dorsal del seu ídol.
Vist en perspectiva, aquella decisió li va reportar a Lebron James uns anys de glòria a Miami i una reconciliació posterior amb els Cavaliers amb el seu retorn exitós en una etapa que tanca aquest estiu. Torna a ser agent lliure i té ofertes per totes bandes. Tornarà a fer un xou televisiu per anunciar el seu futur?
