L’ICL Manresa torna a ser amb els més grans. Torna a ser un equip ACB. El caixa o faixa del cinquè partit s’ha resolt per una diferència que ningú podia sospitar. Però que ha estat més difícil del què indica el resultat final. Més després que els bagencs perdessin dues oportunitats a domicili. I és que el partit ha començat amb domini visitant amb uns bagencs que no trobaven el ritme. Fins que un parcial de 19-3 al segon quart ha trencat el partit. Des d’ençà només hi ha hagut un sol dominador.
El tercer quart ha solidificat els fonaments del triomf. Al darrer quart, ha estat ja l’inici de la celebració. Avui la llotja estava plena d’autoritats com el batlle de Manresa Valentí Junyent o el president de la Federació Espanyola Jorge Garbajosa. Exjugadors de l’ICL Manresa com Rafa Martínez, Joan Peñarroya i Roger Grimau, l’extècnic Xavi Rodríguez i l’expresident Josep Vives eren presents a la grada vibrant com un soci més. […] Les celebracions seran divendres a la plaça de l’ajuntament a partir de les vuit del vespre.
Foto destacada: J. Alberch
El ràpid (però complicat) retorn a l’ACB
El passat mes de maig el Manresa perdia la màxima categoria després de 12 temporades a dalt de tot. Després del cop, però, el club del Bages va començar a preparar-se a consciència per recuperar a la pista el retorn a la màxima categoria. Amb un pressupost ajustat però amb fitxatges de renom com el veterà Jordi Trias, l’ICL Manresa va disposar-se a retornar per la via ràpida a l’ACB. Ho van fer amb Roman Montález –recent retirat– com a director esportiu i Aleix Duran dirigint l’equip des de la banqueta.
La temporada regular va ser bona –arribant també a la final de la Copa de la Princesa– i es va estar lluitant sempre a la part alta amb Breogán i Prat. Finalment, però el Breogán va ser l’equip que va fer-se amb l’ascens directe, mentre que el Manresa acabaria tercer un triomf per sota del CB Prat, autèntica la revelació de la temporada. Quedava lluitar per la segona plaça d’ascens a través de l’apassionant i llarg play-off, que es disputen els vuit equips de la 2a a la 9a plaça. Una fase definitiva que el Manresa va encarar amb la destitució fulminant i per sorpresa de l’entrenador Aleix Duran –per unes declaracions després del darrer partit de fase regular, perdut contra el Lleida– i amb l’arribada de Diego Ocampo.
A quarts de final, el Manresa va patir de valent per superar el Leyma Coruña (8è classificat). Van estar contra les cordes (perdien 1-2), però van recuperar-se guanyant el quart partit a Galícia i sentenciant en el cinquè al Nou Congost (3-2). Les semifinals per l’ascens, en canvi, les van guanyar per la via ràpida, per un clar 3-0 davant el Castelló (6è a la lliga regular). D’aquesta manera, l’ICL arribava a la final per l’ascens contra un Melilla que venia d’eliminar en el decisiu partit al CB Prat (per un mínim 63-64 al Llobregat).
La darrera eliminatòria encara la tenim fresca a la memòria. Dos triomfs a Manresa (83-76 i 76-74), i dues derrotes a Melilla (78-74 i 86-74). I en el matx decisiu –20 anys després del mític títol del TDK– un Congost ple de gom a gom va ser empènyer un equip que va demostrar que mereix ser a dalt de tot. El Bàsquet Manresa ha tornat.
