Tot això em ve al cap després que una noia de batxillerat vingués a veure’ns a la redacció per fer un Treball de Recerca sobre el tema. Havia viscut aquesta situació en la pròpia pell: ha estat campiona d’Espanya amb el seu equip de Natació Sincronitzada de Granollers però poques vegades ha vist retransmès o publicat el triomf del seu equip. De ben segur que tots els que entrenen hores i hores al dia, no ho fan pas per ser reconeguts i reconegudes pel públic. Ara bé, a ningú li agrada pertànyer a la meitat oblidada.
Seguint amb la noia del Treball de Recerca, li hem recomanat que llegís alguns articles i estudis de la revista Fosbury, que constaten amb dades objectives aquest fet que tots ja imaginem. Només l’1% de les portades de premsa esportiva són protagonitzades per esportistes femenines, la presència de les dones a la pantalla de telenotícies com el de TV3 va ser el 2017 de només el 3,48% i gairebé no s’emeten gravacions amb les declaracions de dones esportistes als canals de televisió.
Això, però, passa a ser un escàndol amb notícies com l’article de El Mundo que publicava ‘La lista de las buenorras internacionales en los Juegos Olímpicos de Río’. En fi, hi ha qui es passa de la ratlla.
Si féssim el simple exercici d’elaborar una llista amb els noms d’esportistes que ens vinguessin al cap, veuríem fins a quin punt desconeixem quines han estat les grans jugadores de la història del voleibol, l’esquí, el futbol, l’handbol, la natació, el tenis i tants altres esports. No som conscients de totes les que han quedat relegades a un segon terme davant la presència dels homes, també grandíssims esportistes.
Arrel de les protestes rebudes, la notícia ” ‘La lista de las buenorras internacionales en los Juegos Olímpicos de Río’ que apareix esmentat a l’article… van decidir simplement canviar-ne el seu titular. Ho explica Jessica Pascual en aquest article a ElPlural
