La selecció espanyola de rugby a “XV” afronta diumenge (12:45h per Teledeporte) el partit més important de la seva història des de 1999, quan Espanya va disputar el seu únic mundial a Gal·les. Els Leones reben a Romania en el segon partit del Sis Nacions “B” amb l’objectiu de vèncer i prendre als grocs la primera plaça de la competició. En cas de fer-ho, els de Santiago Santos se situarien en una posició privilegiada per poder ser al Mundial del Japó 2019, doncs l’equip que es proclami campió del torneig de les dues darreres edicions sumades (la d’enguany i l’anterior) sense comptar amb Geòrgia (ja classificada), es guanyarà el dret de ser al país nipó.
Espanya lluitarà per aquesta possibilitat gràcies a la (també) històrica victòria en terres russes de dissabte anterior, quan els Leones van derrotar els Óssos a Krasnodar per 13 a 20. Amb un triomf només, però, no en tindran prou els de vermell. Els de Santos han de guanyar i impedir que Rumania (amb 3 punts més) sumi el bonus defensiu, ja que l’any passat els romanesos van vèncer 13 a 3 a casa seva.
Quedar primer en aquest torneig és fonamental, doncs el camí de la repesca (hi opta el segon classificat) és molt més dur. Primer caldria vèncer Portugal a doble partit. Després espera Samoa a doble enfrontament per un lloc al Mundial, i si es perdés (“a priori” el resulat més lògic), es jugaria una lligueta amb tres equips més (el Canadà, un d’asiàtic i un d’africà) en el que seria la darrera oportunitat de ser a la cita japonesa.
Tots els ous al mateix cistell
La convocatòria de Santiago Santos no ha sorprès ningú a aquestes alçades. El seleccionador estatal compta des de fa temporades amb “l’armada francesa” per assolir l’objectiu del Mundial, convocant jugadors francesos d’avis o avantpassats espanyols per tal de tenir un equip de més qualitat i més competitiu del que aconseguiria amb els noms espanyols de la Divisió d’Honor.
L’aposta, lloada per alguns i criticada per molts, es jutjarà els propers mesos, doncs en cas de no arribar al Japó 2019 el panorama del rugby espanyol a nivell de selecció absoluta quedarà en entredit. Privant els darrers anys que els joves d’arreu de l’estat poguessin optar als Leones (amb algunes excepcions com Jordi Jorba o Álvar Gimeno) i confiant que el major nivell dels convocats foranis els dugui al Mundial, si no s’hi arriba, caldrà començar de zero altra vegada.
Dels quinze homes que saltaran a la gespa de la Central aquest diumenge, tan sols tres han nascut a l’estat (el català Marco Pinto, el capità Jaime Nava i Jesús Moreno), mentre a la banqueta només hi ha Juan Anaya. Santos confia, doncs, en el major nivell de les lligues de fora (majoritàriament les franceses ProD2, Féderale 1 i algun Top 14) perquè Espanya toni a un mundial de rugby.
Una fita que en cas d’assolir-se no tan sols posaria l’oval estatal en un nou graó mediàtic, sinó que també obriria la porta a un major finançament per part de la World Rugby i a eventuals nous patrocinadors. Com s’invertirien aquests diners, ja és una altra qüestió.
