S’anticipa un mes de febrer en què aquestes mantes que et deixen estabornit de son a qualsevol hora seran imprescindibles al Sofà de casa. Amb aquest panorama és important de delimitar exactament els punts d’atenció de la jornada televisiva, per no perdre comba i sobretot no caure en l’estrèpit de trobar-nos instal·lats davant la “caixa tonta” amb altre cop el tennis de menú.
Els hi participo el perill: pel que es veu es juga Copa Davis i la selecció estatal ho fa des d’una localitat tant cèlebre, estimada i famosa com Marbella. Si em permeten els diré quatre vàlvules d’escapatòria per no caure ni en aquestes aigües turbulentes ni tampoc en altres infeccions com els continguts no esportius que, a vegades, hem d’aguantar a les graelles d’aquells a qui paguem per, se suposa, ens transmetin esports.
L’espectacle del futbol americà arriba aquest diumenge al seu zenit. És, segurament, la jornada esportiva més seguida als Estats units i bona part del globus que tenim per planeta. L’elevació a la màxima potència del concepte de gran esdeveniment esportiu. Val la pena mirar de no adormir-se pel que, des del sofà, recomanem de no posar-se còmode. Els de la Fosbury el veurem al Bar Capgrossos de Mataró amb ambientació i teca ‘made in USA’.
Si no arriben a aquesta categoria de malaltia, cosa lògica, els hi donaré quatre indicacions d’aprenent escèptic o neòfit desimplicat. La primera: està cantat qui guanyarà. Juga el millor quarterback de la història contra un d’inexpert, un dels millors equips contra un bon bloc enguany.
Com que això dona esportivament per poc, cal confiar en el caràcter excepcional d’aquest partit. L’any passat mirant-lo vam veure com a les quatre de la matinada es consumava una gran remuntada o sigui que no donin mai res per fet i, si la son no us venç, aguanteu també després del xou musical i colorista de la mitja part. L’endemà tindreu ulleres durant tot el dia, sí, però us haureu guanyat mig any de descans envers aquest esport. Aprofiteu-la!
Convé fer pedagogia i coneixença del bon bàsquet de casa nostra. Si no en som aficionats fidels ens pot semblar que només a Girona hi ha bon nivell i això no té absolutament res de cert. Ans al contrari. La denominada ‘Liga Dia’ espanyola ens depara per aquest dissabte l’altre derbi amb reminiscència de casa nostra i crec que val la pena singularitzar-los per un doble motiu.
El primer és perquè el transmet Esport3 a mitja tarda o sigui que ens va com anell al dit per aquell moment en què decidim que, realment, no sortirem de casa. El segon perquè l’Snatt’s Sant Adrià i el Cadí La Seu es troben amb números calcats a la classificació, pel que el matx es revesteix d’importància. No tenen l’aigua al coll però no es poden relaxar i les jugadores d’uns i altres ho sabran.
Si em permeten, també, tenim un bàsquet masculí en clau de clubs del que més val no parlar- ne. Bon moment per deixar-lo aparcat i optar per la versió més ‘allegro’ de les noies, quan s’hi posen. De debò. Acabes per gaudir-ne força.
No cal que ens allarguem gaire parlant del que és el Sis Nacions, per dues coses. La primera és perquè en Francesc Gómez ja n’ha fet una prèvia boníssima que us recomano i la segona és perquè acabaríem parlant de tòpics, dels himnes, de la història, del que es respira, de la cervesa. Mireu: comença el Sis Nacions i només per això l’Homo Sofis ja està esverat. Feu igual. I sereu feliços. Com que hi ha tres partits, n’escollirem un. El que potser tindrà més tall, crec. El segon de dissabte. A París juga i és més que favorita Irlanda. La cosa pot ser prometedora.
Un català entre els locals, el capità Guirado i Jordi Murphy descartat entre els irlandesos. Valdrà la pena, segur. I guanyaran els irlandesos, ja hi podeu comptar. En tot cas de com vagi aquest partit també en pot dependre la resta de competició. Estigueu al cas de com veieu els de verd. I un consell nutricional-sanitari: escolliu una bona cervesa artesana enlloc de la industrial. I bevem tots una mica menys. Menys i millor. Què us sembla?
El darrer consell arriba en format de descoberta i, essent a l’hora que és, el visualitzo molt en clau familiar. Teniu el típic cunyat o tiet amb qui dineu els diumenges que sempre diu que el ciclisme és avorrit: amorreu-lo a la televisió aquest cap de setmana. Òbviament que el Ciclocròs no té res a veure amb una etapa esmorteïda del Tour a l’hora de la becaina, però el cunyat agrairà que li ensenyis com entre el fang i a través de camps i boscos la cosa es torna molt més divertida i renyida, amb caigudes i defalliments. De debò que és frenètic i apassionant.
El Mundial d’aquest any es disputa als Països Baixos, a Valkenburg, feu on hauria de brillar Mathieu Van der Poel el gran dominador de la disciplina. En clau nostra veurem si Felipe Orts, en categoria gran, és capaç de tornar-nos a il·lusionar després de fer plata sub-23 fa un any. El valencià promet molt. Potser atenent a la doble transmissió per als dos sexes, dissabte i diumenge, assistim a una confirmació.
