Un recorregut curt i àgil, amb història i curiositats de tota mena distribuïdes en diversos plafons i amb la presència d’alguns elements clàssics (des d’esquís fins a cartells) d’aquesta estació dels Pirineus.
Aquest és el tret de sortida oficial de la celebració d’enguany, en què l’estació catalana ha preparat diverses activitats. Entre les properes cites del calendari destaquem la festa retro prevista per al 17 de febrer, en què tots els participants podran esquiar a La Molina a la tarda amb vestits d’època, la presentació del llibre dels 75 anys, del proper 21 de febrer, i la jornada del 3 de març, amb la disputa de la copa del món d’snowboard i amb un concert d’Els Amics de les Arts i un espectacle pirotècnic al vespre per tancar la vetllada.
L’acte d’inauguració de l’exposició ha comptat amb la presència d’Enric Ticó, president de FGC, que ha començat la seva intervenció rememorant la instal·lació del primer teleesquí de la Font Canaleta, un equipament pioner al Pirineu que va ser la primera de moltes altres innovacions (primera escola d’esquí, primer telecadira, la primera seu de copa del món el 2008 -amb l’estel·lar Lindsey Vonn com a cap de cartell-, la ferma aposta per l’esport adaptat…).
Ticó també ha citat l’estudi dut a terme per la Universitat Pompeu Fabra sobre l’impacte econòmic de les instal·lacions hivernals de FGC per destacar que La Molina és una peça clau per al territori: 829 persones ocupades directa o indirectament per l’estació, que representa el 8% del valor afegit brut de La Cerdanya. Tot plegat, segons aquest estudi publicat aquest mateix mes de gener, que dóna sentit a les paraules del director de La Molina, Antoni Juanmartí: “Viure vol dir que les estacions estan actives per possibilitar a les comarques dels Pirineus gaudir d’activitat econòmica“.
Antoni Campañà, un clàssic dels esports d’hivern en la seva faceta d’esquiador i també de fotògraf, ha aportat anècdotes de tota mena. Amb una premissa innegociable (“Tots som molinaires!“), ha recordat la passió i implicació de Johan Cruyff amb La Molina (“es mereixeria una medalla d’honor“), ha rememorat les seves primeres experiències als entorns de l’estació (“de petit al riu d’allà hi pescava truites, però no amb les mans. Això ho feien els del poble!“) i ha fet una crida a unificar esforços amb La Masella abans de cloure amb un nítid: “segueix sent casa meva“. Un apassionat de La Molina, una figura històrica que també suma en l’objectiu de posar en valor el llegat de 75 anys d’història esportiva als Pirineus.
