Diuen que el dimecres la setmana ja tomba, raó per la qual un ja pensa en el cap de setmana. Els que són esportistes de fets, ja encaren els compromisos i els que ho som de consum ja tenim el cap posat en aquella posició a la que associem el cap de setmana: estar còmodament asseguts al sofà. Si hi ha una veritable majoria silenciosa al país és, sens dubte, la que formem aquells que escalfem butaca, exercitem desmesuradament el dit amb el comandament o l’ordinador i, en la mesura del que ens sigui possible, busquem estones per gaudir de l’esport com millor es fa. Mirant-lo i no pas suant.
En aquest apartat intentarem destriar del panorama esportiu general de cap de setmana aquelles cites més destacades. Fugint dels tòpics i sense massa pèls a la llengua. Aquesta és una tria personal viciada, segurament, de fòbies. Per exemple: no em busquin sota el sol insolent d’Austràlia en el primer Open gros del tennis. No fins més endavant. Igualment, em perdo amb l’esport d’hivern (pel que guardarem forces pels Jocs) i a l’Europeu d’handbol… també més val esperar a més endavant.
Deixin que els proposi quatre cites de la graella d’aquest cap de setmana.
Si fins ara no els ha picat el verí del futbol americà aquesta no és una bona setmana per iniciar-s’hi. Juguen durant tot l’any a les 19h però el pas a la famosa Super Bowl es dirimirà aquest diumenge a les nostres nits i matinada, a partir de les nou. Ens volen mal i que dilluns fotem cara d’haver menjat com ells de malament. Això farà que, segurament, la majoria de gent només vegi un dels dos partits en directe ja que assistir a l’espectacle de ritme travat d’aquest esport a les dues de la matinada és un exercici per escollits.
En tot cas, si enganxen un dels deu mil links alegals o tenen el paquet esportiu de Movistar, tenen nit i matinada de diumenge per als penúltims partits de la temporada. Diuen que els favoritíssim són els Patriots de Nova Anglaterra, que de fet ja són els vigents campions. Em sembla raó suficient per posicionar-nos tots plegats en contra d’ells.
En clau aborigen aquesta és la cita que hem de veure. Ens agrada dir que anem de Fosburys i que parem l’orella a tot, doncs dissabte a la tarda el sofà encarat a les noies del Voltregà, que es juguen a casa passar a les semis de la màxima competició europea. Pel neòfit això pot semblar tan meritori com realment és. Essent dolents direm que un esport on Palau Solità i Plegamans és potència mundial…. és un esport curiós.
En tot cas, dues premisses. La primera és que ja que sovint ens hi caguem, amb Esport3, crec que cal acudir-hi quan realment fa el que s’espera d’ells i no Thalassa, rutes gastronòmiques i documentals que tenen d’esportius el que l’Homo Sofis d’esportista d’elit. La segona és que si són de casa tradicional i el dinar de dissabte és dels de sobretaula imponent, l’hoquei femení, a vegades menys monòton que el dels nois, pot ser bona companyia mentre tenim un ull obert i l’altre tancat.
No els negaré que sempre que pugui els aconsellaré de mirar rugbi. Perquè he fet l’experiment i és d’aquells esports que en la proveta sociològica que sempre seran els bars suscita interès desmenjat quan surt a la pantalla.
En espera de poder veure Barça o Santboiana, en clau catalana tenim en Guilhem Guirado i el seu totpoderós Toulon que es juguen les garrofes a Scarlets. És un partits amb cert regust de contrastos. L’equip de les essències de Gal·les, d’aires històrics i rupestres, contra el projecte majúscul de la ciutat portuària francesa que necessita imperiosament guanyar. Els aviso, però, dels mals del rugbi modern. Si s’ho proposen pot ser un xoc sense salsa, massa expeditiu. A veure.
Deixeu-vos estar de perjudicis. Quan ja tenim la revolució sexual encaminada hem de fer l’esportiva. Contra els poderosos i per l’alternativa. Si això us sona a xinès és perquè encara carregueu amb la tonteria cultural de no considerar l’Snooker un esport de privilegiats. Un billar estrany, diran. És allò que primer se’n riuen i al final guanyes, o com es digui.
L’Snooker és el millor que podem trobar per estones mortes dins la nostra televisió i aquest cap de setmana es juga el Masters, el segon títol en antiguitat i importància tan sols per darrera del Campionat del Món. Suspeneu compromisos i mireu de seguir-lo. Estratègica, càlcul, sang freda i caramboles. De debò. Diumenge al vespre hi haurà la final. Aquesta és l’autèntica revolució.
