Per darrera la Copa d’Europa i la Recopa, la Korać venia a ser la Copa de la UEFA del bàsquet europeu. Els equips que la disputaven eren, doncs, els millors classificats de les lligues europees que no havien guanyat ni el títol regular ni la copa del seu país. El nom del torneig feia memòria al jugador iugoslau Radivoj Korać, llegenda del bàsquet balcànic que havia mort el 1969 en un accident de trànsit. A part de ser campió olímpic, mundial i europeu amb la seva selecció, entre molts més títols, se’l recorda per haver anotat 99 punts en un partit de Copa d’Europa entre el seu equip, l’OKK Belgrad i el conjunt suec Alvik BK.
En la primera edició hi van participar només vuit equips, entre els quals el Bàsquet Manresa i el Picadero Jockey Club, aleshores a la Primera Divisió espanyola. Eliminats manresans i barcelonins als quarts de final, el vencedor va ser el Cibona croat, que va vèncer a la final precisament a l’OKK Belgrad de Korać. Una final disputada a doble partit, a un matx a la pista de cada finalista, i el títol per qui aconseguís més punts en els dos encontres. Aquest sistema es va utilitzar fins el 1976, va ser interromput de 1977 a 1985 per jugar-se a final única en camp neutral, i es va reprendre el 1986 fins l’última edició del campionat.
Joventut i Barça, els nostres campions
Dos equips catalans van aconseguir guanyar la Copa Korać en els seus 31 anys d’història. El primer va ser el Joventut, que el 1981 va vèncer al Carrera Venezia en una final jugada al Palau Blaugrana per un ajustadíssim 105-104 a la pròrroga.
L’entrenador era Manel Comas i entre els membres de l’equip sobresortia Josep Maria Margall. També hi havia un jove de 17 anys anomenat Jordi Villacampa. Els badalonins repetirien l’èxit el 1990, amb una doble victòria contra l’Scavolini italià. Aleshores, Villacampa ja era el líder de l’equip i Margall un veterà que complia l’última temporada a Badalona.
Per la seva banda, el Barça havia aconseguit vèncer la competició dos anys abans, el 1987, amb dues victòries folgades contra el Limoges francès i amb un Epi que va fer 53 punts entre els dos partits. El 1999 tornaria a vèncer amb el mateix entrenador que la primera vegada, Aíto García Reneses. Però va ser un títol molt més complicat. A l’anada, el Barça va perdre 93-77 a la pista del seu rival, l’Estudiantes madrileny. Els blaugranes havien de remuntar 16 punts i ho van aconseguir amb escreix, guanyant per 97-70 en el partit de tornada, amb una gran actuació del grec Efhtimios Rentzias.
https://www.youtube.com/watch?v=87gHVhCkyTo
Molts altres equips de casa nostra van disputar la Copa Korać. A banda dels mencionats Manresa i Picadero, ho van fer el Pineda, el Círcol Catòlic (arribant a les semifinals el 1979), el Granollers, l’Espanyol, el Girona (semifinals l’any 2000) i l’Andorra.
Els italians, dominadors
El nou model posa fi a la competició
L’any 2002 es va disputar l’última edició d’aquest torneig amb el Nancy francès com a campió. La Copa Korać va desaparèixer degut al trencament entre la FIBA i la Unió de Lligues de Bàsquet Europeu (ULEB), que va donar lloc al naixement d’una sèrie de competicions organitzades pels propis grans clubs europeus en un conflicte amb la FIBA que encara dura avui dia. Precisament, la Copa ULEB, germana petita de la nova Eurolliga apareguda la temporada 2000/01, seria qui agafaria el relleu de la Copa Korać.
