Any rere any continua afinant detalls per a ser competitiu en els escenaris més importants del món. Podria disputar els seus tercers Jocs Olímpics a Pyeongchang d’aquí a poc més de dos mesos. De moment, després d’una primera jornada complicada, ha encadenat dos Top20 en les dues darreres cites de la copa del món.
A La Fosbury hem parlat amb ell arran del proper número en paper, el #28, en què els esports de neu i de gel esdevenen els protagonistes centrals de la revista, com ja vam fer amb Júlia Bargalló i Maria Hidalgo. Com sempre, ens atén ràpidament i amb plena predisposició.
Ets tot un veterà, afrontes ja els tercers Jocs Olímpics. Això fa que els visquis d’una manera molt diferent de les altres vegades?
Marca molt que sigui un any olímpic quan l’objectiu al principi és assegurar la classificació. Amb el Bernat (el seu entrenador) hem fet una pretemporada molt exigent pensant en la classificació però, sobretot, centrats en arribar frescos als Jocs. Perquè a diferència de les altres vegades, aquest cop classificar-se no ho era tot. L’objectiu no és només ser-hi si no lluitar per fer un bon resultat i ser competitius.
Et marques algun resultat concret per assolir a Pyeongchang?
Estar entre els 10-15 primers ha de ser l’objectiu. És difícil perquè en aquestes posicions les distàncies seran molt petites i un error ho pot condicionar tot. La mentalitat, repeteixo, és la de competir.
“Visc els millors anys de la meva carrera”
En l’últim any has aconseguit els teus millors resultat en el Mundial i en una prova de la Copa del Món. Als 34 anys encara tens marge de millora?
Crec que sí. Hem de millorar més la tècnica i aprofitar més la potència que tinc a la sortida. També a nivell de pilotatge es pot fer més, ser més regular. Crec que estic en els millors anys de la meva carrera. Cal donar el màxim per aprofitar-ho.
Fa uns mesos ja vas poder competir al circuit de Pyeongchang en una prova de la Copa del Món. Quines característiques té?
De fet vaig ser el primer a baixar, el vaig inaugurar i així puc dir que tinc el primer rècord! (riu). És un circuit amb una segona corba molt peculiar, on has de quasi picar el sostre per sortir-ne. Hi ha una xicana molt complicada i les últimes corbes són en pujada, on un error penalitza molt.
Segur que t’ho han preguntat moltes vegades, però què se sent baixant per un tub de gel a 140 km/h?
És una sensació magnífica, d’adrenalina pura. El trineu depèn de tu i saps que el risc alt perquè vas al límit. Quan em pregunten què es veu, jo dic que és com si passessis les pàgines d’un Powerpoint a tota velocitat. Com si fos un fotograma darrera un altre. Entrar a la corba, sortir-ne… També és molta tensió i concentració perquè no hi ha marge d’error.
“Aquell que sap moure’s entre la bogeria i el seny té la clau per fer un bon resultat”
Es passa por en algun moment?
La paraula por no és la correcta. La por et paralitza i et bloqueja. Tens molts moments on sents molt respecte perquè saps que a 140 km/h no hi ha un fre de mà. Si comences, has de arribar a la meta i no pots parar a la meitat. Has de ser conscient del que pots fer i el que no pots fer, sobretot quan vols anar al límit i jugar-te-la en alguna corba o al sostre quan busques aquells centímetres de més per crear velocitat i baixar més ràpid. Els bojos acaben a l’hospital, però el que és conscient i sap moure’s en aquesta línia fina entre la bogeria i el seny té la clau per fer un bon resultat.
Aquests seran els teus últims Jocs Olímpics?
És una pregunta difícil de respondre. De moment no ho penso així perquè estic en el meu millor moment. Crec que podem encara seguir força temps aconseguint bons resultats. Ara bé, si passen els anys i no puc mantenir el nivell, sí que ho deixaria córrer. També depèn d’altres coses. En aquest esport vius molt pendent de les decisions de la federació, dels patrocinadors… Si no tingués les eines per ser competitiu i seguir creixent seria diferent. Però ara em trobo molt bé, hi ha marge de millora i vull lluitar perquè cada temporada sigui millor i intentar arribar als propers Jocs.
