Uns quants esportistes catalans intentaran fer un bon paper en les seves disciplines en els propers dos mesos per aconseguir el bitllet als Jocs de Corea. Alguns d’ells, com Ander Mirambell, Queralt Castellet o Adrià Díaz, ja tenen experiència olímpica. D’altres, com Núria Pau, Joaquim Salarich, Astrid Fina, Júlia Bargalló o Maria Hidalgo, intentaran disputar-los per primera vegada. Les dues darreres han estat les protagonistes de l’acte de presentació de temporada. Molta il·lusió i alhora un munt d’incerteses per assolir un repte gegantí. A La Fosbury hem parlat amb totes dues per conèixer de primera mà com afronten una temporada clau en la seva trajectòria esportiva.
Entrevista a Júlia Bargalló: camí dels Jocs via Itàlia
La teva pretemporada ha estat pletòrica. Què ha canviat respecte els darrers anys?
La pretemporada anterior va ser força bona i la temporada em va anar bé. Aquesta pretemporada ha sigut millor, així que espero poder-ho demostrar durant la temporada. M’he incorporat a l’equip italià de Copa d’Europa, és un conjunt amb 10 esquiadores que és molt molt fort, són les millors en aquesta competició, de manera que m’han ajudat a millorar en moltíssims aspectes perquè estiren molt de mi, aprenc moltíssim.
Com has anat a parar a l’equip italià d’esquí alpí?
L’any passat vaig estar molt sola. Estava amb la Núria Pau, però fèiem diferents disciplines i sempre acabes sentint-te una mica sol. És molt difícil, perquè porto molt de temps tirant del grup, de l’equip espanyol, i ara poder tenir un equip tan fort que estira de tu és espectacular. Vaig demanar a la federació si hi havia l’opció d’ajuntar-me amb algú i va sorgir. Estic molt agraïda, crec que m’anirà molt bé.
Què t’ha aportat aquest contacte constant amb les esquiadores italianes?
Tenir un referent sempre m’ha ajudat a fer el salt endavant aquesta pretemporada. No et pots relaxar, perquè si ho fas, no t’avança una, t’avancen 10. Estic tranquil·la perquè veig que elles han fet podis a la copa d’Europa i estic fent els mateixos temps, és una referència que em dóna tranquil·litat, em confirma que estic a un bon nivell.
Estàs a punt per fer un pas de gegant en la teva trajectòria?
Sí, crec que després de molt de temps treballant ara ha arribat el moment en què crec que els resultats començaran a acompanyar, sortiran, serà un salt endavant. La Copa d’Europa és molt difícil, però veig les millores i estic convençuda que podré fer una molt bona temporada.
Tens la classificació per als Jocs Olímpics al teu abast. Què necessites fer per aconseguir el bitllet a Corea?
Estic molt a prop de complir els criteris per anar als Jocs. He d’estar a una llista olímpica que he d’estar entre les 120 primeres i ara mateix ocupo el 128è lloc, així que no estic pas lluny d’aconseguir-ho. Necessito fer dos resultats FIS prou bons per rebaixar els punts. Si faig dues bones carreres ja estaria a dins. Ja podria estar tranquil·la i centrar-me en la Copa d’Europa per després pensar en els Jocs.
D’esquerra a dreta: Òscar Cruz, president de la FCEH; Maria Hidalgo i Júlia Bargalló, esportistes; i Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya
Imaginem que tot ha sortit bé i que el mes de febrer ets a Corea competint al costat de les millors esquiadores del món. Et marcaries un objectiu concret?
Està clar que aquests Jocs Olímpics m’arriben molt d’hora. Estic fent el circuit de Copa d’Europa i no pas el de Copa del Món, però no vaig als Jocs a agafar experiència. L’objectiu a Pyeongchang és estar entre les 25-30 millors en les meves disciplines, que seran descens, súper gegant i gegant, i donar el millor que tinc.
Entrevista a Maria Hidalgo: la lesió que ha complicat les coses
Després de la lesió de la passada primavera quines opcions tens per accedir als Jocs Olímpics de 2018?
Hi ha possibilitats, però seran molt escasses. Potser puc competir en les darreres copes del món abans dels Jocs i hauria d’intentar fer un bon resultat que em donés la classificació. La lesió m’ha deixat fora de joc, m’he perdut moltes competicions, moltes copes del món, i això és el que m’ha fet perdre opcions per aconseguir una plaça que tenia ben encarada.
L’any passat vas fer un pas de gegant en la teva trajectòria amb actuacions molt destacades al tram final d’una altra temporada complicada…
També vaig començar la temporada a mig gas, perquè venia d’una altra lesió, i les primeres copes del món em van servir per entrenar, perquè pràcticament no havia tocat la neu! Durant la temporada vaig anar agafant ritme i ja al final vaig arribar al nivell que realment volia. Ja ho vaig demostrar a la República Txeca amb una setena posició a la copa del món i als mundials de Sierra Nevada en Big Air, que també em va anar bastant bé, encara que el resultat no ho demostri. És un esport amb jutges i mai se sap el que pot passar, però les sensacions de final de temporada van ser boníssimes i donaven moltes esperances per al debut als Jocs. L’esport, però, no deu res a ningú.
Si les lesions et respecten, fins on creus que pots arribar?
Si no pensés que no puc continuar millorant i anar més amunt no estaria aquí. El meu objectiu a llarg termini és ser de les millors del meu esport, i per què no, la millor? Aquest any vull aconseguir tornar al top 10 de la copa del món així que pugui competir i anar acumulant experiència.
Probablement, per edat i experiència, els Jocs que et poden anar bé, encara que quedi un món per arribar-hi, són els del 2022…
Espero que de cara al 2022 tingui possibilitats de medalla i anirem treballant per arribar-hi bé. Els Jocs Olímpics són un somni per a qualsevol esportista, però més enllà d’aquesta gran cita, també hi ha el circuit de la copa del món o els mundials cada dos anys. Mirarem d’anar establint objectius a curt termini, especialment a la copa del món, i intentar estar a dalt de tot abans dels Jocs de Pequín.
Combines dues disciplines espectaculars del surf de neu. En prioritzes alguna?
Faig dues disciplines, slope style i big air. En les dues em sento molt còmode. Si fas slope style, el big air és molt assumible, ja que no deixa de ser una part de l’slope style. He aconseguit millors resultats en aquesta darrera, que és més difícil que aconseguit un únic gran salt al big air, però m’agraden les dues. Són escenaris diferents i no tinc cap predilecció especial.
