La jugadora suïssa ha dit prou. Amb 37 anys i un palmarès increïble forjat des de fa més de 20 anys, Hingis es retira després d’un 2017 en què la seva competitivitat s’ha mantingut intacta. Volia acomiadar-se a un bon nivell i deixar enrere la frustració dels seus dos darrers comiats. El primer li va arribar jove, amb 22 anys, cansada de les lesions i de la seva incapacitat per jugar al mateix nivell que en els seus anys d’esplendor. El segon va ser forçat amb una sanció per dopatge de dos anys. Hingis volia decidir quan i com posar punt i final a la seva carrera i ha decidit fer-ho després d’una temporada senzillament impressionant.
Fa un any i mig a La Fosbury ens fixàvem en el seu retorn a l’elit tot fent un repàs més que recomanable a la seva trajectòria. Són molts els aficionats al tennis captivats pel joc valent de Hingis i per la seva irrupció espectacular en aquells anys 90 en què era capaç de guanyar els grans torneigs i assumir el número 1 del rànquing WTA amb una senzillesa insòlita per a una jove que anava camí dels 17 anys. El 1997 va guanyar 12 títols i va disputar totes les finals individuals dels Grand Slam (3 victòries i una única derrota). 20 anys més tard Martina Hingis ha tornat a dominar la WTA. En aquesta ocasió, en dobles.
L’espectacular 2017 de Martina Hingis
Aquest any ha estat prolífic per a la número 1 del món del rànquing WTA per parelles. La suïssa compta amb una qualitat indiscutible amb la raqueta a la mà i és lloable la seva capacitat d’adaptació per continuar brillant fins al darrer dia de la seva carrera. Fent parella amb l’especialista de Taiwan Yung-Jan Chan ha guanyat fins a 9 títols des del mes de març fins a l’octubre. Entre ells, l’Obert dels EUA, el 25è Grand Slam de la seva carrera i el 13è en categoria de dobles femenins (en té 7 més en dobles mixtos i 5 en categoria individual).
Al llarg de tots aquests anys Hingis ha guanyat 64 torneigs de dobles amb 17 parelles diferents. A diferència de la seva etapa de joventut, en què canviava constantment de parella perquè centrava els esforços principals al quadre individual, el seu darrer retorn a les pistes li ha permès focalitzar tota l’atenció en els dobles i afrontar cada temporada amb una única companya. Si la hindú Sania Mirza va ser l’escollida en els darrers anys, aquest 2017 ha estat la jugadora taiwanesa qui ha exercit de companya de viatge d’una de les millors jugadores de tots els temps.
Retirar-se a dalt de tot
Simultàniament al seu camí en els dobles femenins Hingis ha fet una forta aposta per la disciplina mixta. Aquest 2017 també ha dominat amb mà de ferro el tennis mundial en aquest especialitat, i fent parella amb el britànic Jamie Murray, ha guanyat dos Grand Slam, a Wimbledon i a l’Obert dels EUA (la suïssa ha guanyat per partida doble el torneig nord-americà!).
Hingis s’acomiada del tennis com a número 1 del món. És un lloc d’honor que l’ha acompanyat sovint en la seva carrera professional i que és més que merescut després d’un curs en què s’ha imposat en tres torneigs de Grand Slam. En llenguatge fosburià, la suïssa ha fet un Rosberg. Glòria i honor a qui decideix plegar al cim del tennis mundial. Sí, el de segona fila, el que no és l’epicentre de les portades. És el gran encert de la trajectòria de Hingis: saber brillar fins al final allà on podia fer-ho.
