El tècnic del Barça d’handbol té assumit que per al seu equip aconseguir la Lliga és un simple aprovat. Però no falla, ni quan tenia rivals que li feien ombra, ni ara.
Xavi Pascual sap que entrena el millor equip de la competició i tothom els exigeix el títol de lliga temporada rere temporada. Amb la sumada aquest dimarts ja fa set anys seguits que ho fan. Doncs com ho poden millorar? No cedint cap punt. Doncs ja fa quatre anys que ho aconsegueixen (117 triomfs seguits en lliga). Mantenir una ratxa així, sense error, és una cosa gens senzilla, però se celebra com un pastís en una festa d’aniversari. Saps que sortirà, però només et queda el dubte de quan.
És cert que els que juguem a handbol sabem que quan un equip és molt superior a l’altre, la sorpresa és molt més complicada que en altres esports, sovint una quimera. Però que no hi hagi cap sorpresa en 117 partits de lliga és igual de complicat! Això és el que es troben els equips de la lliga espanyola que competeixen contra aquest “superequip” preparat per competir a la Champions. No cal que parlem de nou de la crisi que ha deixat el Barça com l’únic equip amb poder econòmic, però això no ha de desmerèixer la manera com treballa l’equip de Pascual. Ell i un nombrós cos tècnic d’experts que saben i treballen per tenir el seu equip sempre en tensió com el passat cap de setmana quan van aconseguir guanyar d’un sol gol a la pista de l’Ademar de Lleó.
Tingui el nivell que tingui l’equip blaugrana, cal assumir que ara mateix la lliga espanyola està per sota de la lliga alemanya la francesa i, fins i tot, l’hongaresa. Tres lligues nacionals que han col·locat cadascuna d’elles dos equips als quarts de final de la lliga de campions. També hi trobem al Vardar de Macedònia (on hi juga Joan Cañellas), un equip que juntament amb un dels dos hongaresos (el Veszprem) disputa també la supranacional SEHA League.
L’únic equip “top” de la Lliga Asobal
El Barça ja fa uns anys –des de la desaparició de l’Atlético de Madrid, que el mateix Pascual va definir com “una putada”– que sap que serà l’únic equip de l’Asobal amb capacitat per lluitar per ser a la Final-4 de la Champions. Enguany el Naturhouse La Rioja va caure a la prèvia dels vuitens de final de manera clara. I parlem d’un equip que ja sap que l’any vinent perdrà el patrocinador, veient reduït el seu pressupost de manera dràstica. Sembla que el Barça es queda una mica més sol, tot i que l’Ademar li estigui creant problemes en els enfrontaments directes i els més que meritoris projectes amb gent de la casa del Fraikin Granollers.
Doncs just després de celebrar la lliga, al Barça li ve el seu examen més important, i Pascual sap que no tenen marge d’error. Ser a la Final-4 és quasi una obligació i la temporada passada se’n van quedar fora precisament contra el Kiel. Sap que no hi ha terme mig. Si arriben a Colònia pot passar de tot, aquella fina línia que separa entre l’èxit i el fracàs. Al davant tindran equips amb més pressupost, amb la mateixa ambició, i alguns d’ells (com el PSG) fins i tot més necessitats d’aixecar el títol.
Això ens porta de nou a l’inici. Ara el Barça ha de sortir de la zona de confort i saltar sense xarxa, però ho farà sabent que de moment ha competit de manera extraordinària a la Champions League sent primer de grup i saltant-se els vuitens de final. Falta veure si això és un regal enverinat o no, cosa que tots plegats –sent resultadistes– valorarem en funció del resultat d’una eliminatòria amb molts condicionants.
Per això és ara quan Xavi Pascual mereix aquest elogi, perquè sabem que passi el que passi ho encaixarà com sempre fa, amb fermesa i determinació. Només així es pot tenir un equip tan endollat que aconsegueix guanyar 117 partits de lliga de manera consecutiva.
