Dissabte era un dia especial. S’acabava el Sis Nacions 2017 i La Fosbury ens estrenàvem a la capital. Gràcia ens va acollir amb gent asseguda a les places fent el vermut tot prenent el sol i ens va acomiadar en plena batucada d’alguna de les infinites colles de cultura popular del barri. Pel mig, 7 hores a La Pròrroga Bar, un espai que s’ha guanyat a pols esdevenir una referència a la capital catalana per als amants de l’esport.
La Pròrroga és un espai amb tres pantalles, tapes que triomfen (alerta amb la truita de patates!), i cervesa de la bona, a la barra i als tiradors d’autoservei amb targeta que també formen part de la identitat del projecte. Amb l’Eneko i companyia teníem ganes de muntar alguna història i vam decidir apostar-ho tot pel 6 Nacions. Vam tenir tanta vista que el torneig ja estava resolt abans de la darrera jornada. Anglaterra tenia el títol a la butxaca, però els al·licients són inesgotables en la gran cita del rugby europeu.
El primer partit el veiem en família. Anem omplint la panxa mentre Escòcia, de mica en mica, va ensorrant les opcions d’Itàlia per evitar la cullera de fusta. De fet, els italians completen un partit pèssim a Murrayfield, amb tres xuts errats per Canna que desesperen a qualsevol. En Jordi Caixàs, el nostre home a Edimburg, viu plàcidament el 29 a 0. Partit sense història, lent, que exerceix de prèvia de dos duels d’alt voltatge.
Un partit etern
L’ambient s’anima de cop i volta per al França – Gal·les. La Pròrroga s’omple amb jugadors de rugby del Vallès, amb gent del barri i amb un aficionat francès fidel del Quinze del Gall que segueix la seva selecció, estigui on estigui. La Pròrroga fa patxoca i després d’uns himnes intensos, França surt a l’atac amb un ritme que transforma la lentitud del partit entre Escòcia i Itàlia en un esport emocionant.
L’ofensiva, però, no dura massa. França s’encalla i Gal·les comença a remuntar a base de cops de càstig i d’una defensa aferrissada que, sens dubte, és el seu tret distintiu. Durant el partit, en una pantalla adjacent, veiem els darrers quilòmetres de la Milà-San Remo de ciclisme. Més de 7 hores dalt de la bicicleta i un nou atac valent i derrota digna de Peter Sagan. Frisem amb el rugby i ja somiem amb la París-Roubaix que viurem a Molins de Rei el 9 d’abril. Són minuts d’estar pendent una mica de tot. És en els darrers minuts de partit quan el França – Gal·les capta el màxim interès de tothom.
Al final dels 80 minuts s’arriba amb un 13 a 18 al marcador favorable a Gal·les que tothom s’ensuma que es pot capgirar ràpidament. París rugeix pel triomf i els jugadors arriben constantment a 2-3 metres de la zona d’assaig. En alguns casos, a pocs centímetres de la marca. Però la defensa de Gal·les és impenetrable. De cop i volta, s’inicia una seqüència que deixarà a tothom atònit. Melé. Melé. Melé. Melé. Melé. Melé. França ho prova i els pilars de Gal·les es desentenen del joc. I, malgrat tot, l’àrbitre no s’atreveix a xiular l’esperat assaig de càstig. A La Pròrroga ningú l’entén i els nervis van in crescendo. Amb un GIF tot s’entén millor.
Haurem d’esperar fins pràcticament al minut 100 per veure l’assaig final i el xut a pals que donaran el triomf amb remuntada a França. Veure per creure. El partit més llarg del 6 Nacions també l’hem viscut al Club Fosbury. Ja som especialistes en dies històrics.
Irlanda evita el gran èxit anglès
El partit entre Irlanda i Anglaterra comença amb alguns minuts de retard. Ens perdem els himnes a causa del final d’incerta glòria (noti’s la promo gratuïta del film) entre França i Gal·les. I queda claríssim que, en plena celebració del Saint Patrick’s Day, a La Pròrroga pràcticament tothom va amb els irlandesos. Els seus fans, però, no donen un duro pel seu triomf. Si bé l’inici és fort, els comentaris apunten a un fort declivi al segon temps.
Irlanda, amb unes quantes baixes, juga un partit seriós. No serà un partit per recordar esportivament, no. Però queda clar que el quinze irlandès està disposat a plantar batalla i a deixar Anglaterra amb un pam de nas. Una cosa és que guanyi el 6 nacions. L’altre és que hi sumi la triple corona, el grand slam i, de passada, superi la ratxa històrica de victòries consecutives assolida pels All Black de Nova Zelanda ara fa pocs mesos. L’honor irlandès supera tots els obstacles i els del lesionat Jordi Murphy dominen el marcador des del primer moment.
A la mitja part, els de La Fosbury esdevenim venedors d’enciclopèdia. Taula per taula presentem el projecte, el Club i animem tothom a seguir-nos en l’aventura del paper. Els exemplars del número d’històries olímpiques de l’estiu acabaran a més d’una tauleta de nit. Potser, qui sap, llegits de dalt a baix. Sorgeixen propostes i debats sobre el rugby, sobre el sis nacions, sobre la presència d’Itàlia, sobre el potencial de Geòrgia i sobre la mateixa Fosbury. Fem comunitat, que d’això es tracta.
En el tram final de la jornada esportiva Anglaterra s’apropa al marcador, però no remata. Acabarà perdent per 13 a 9 mentre n’hi ha uns quants que opten per tornar a demanar una tapa de truita de patates. Anem desfilant de La Pròrroga, el bar que ens ha enamorat amb un cartell històric de la selecció catalana de Rugby just a tocar de la pantalla. Encara tenen feina per hores, que està ple de gom a gom. Hem estat 7 hores instal·lats en un bar de Gràcia. Supereu-ho, hipsters!
