La setmana passada ja vam parlar a la Fosbury del futur del nostre waterpolo femení, després de la participació destacada de les jugadores de casa nostra de la plata de la selecció estatal a Austràlia. El que no vam comentar és un fet destacable i és que aquest campionat es va jugar, com passa en molts esports, amb variacions importants en el reglament a mode de test oficial.
Fer proves en mundials de categories inferiors és una pràctica habitual a les grans federacions. Com va passar per exemple en els Mundials Júniors d’Handbol abans d’aprovar les importants modificacions de reglament, que van entrar en vigor als Jocs de Rio. En aquest cas la federació responsable dels esports d’aigua, la FINA, ha realitzat aquest any un important test –primer al Mundial Júnior de Pogdorica, i ara al femení a Auckland– per mirar l’eficàcia d’unes noves regles que en cas d’aprovar-se modificarien i molt l’esport de la pilota groga.
Piscina més petita i un jugador menys
Les dues principals modificacions en procés d’estudi són reduir les dimensions del camp de joc (de 30 a 25m) i jugar amb un jugador/a menys. Per tant es passaria de jugar amb set jugadors/es (sis + porter/a) a fer-ho amb sis (cinc + el porter/a). Aquests són sens dubte els canvis més importants, pensats per fer més atractiu l’esport buscant internacionalitzar-lo encara més.
Amb aquests canvis, la intenció és crear un joc més dinàmic i obert, amb més possessions i més gols. Un joc més espectacular i emocionant, amb menys predomini de les defenses sobre dels atacs, i reduint l’espai i el temps de les transicions d’un costat a l’altre de la piscina.
El que també es reduiria és el temps de possessió (de 30 segons a 25), el temps màxim d’expulsió (de 20 a 15 segons), i el tamany, el pes i la pressió de la pilota. Per exemple en categoria masculina es jugaria amb l’actual pilota femenina.
Fins i tot es reduiria el número de jugadors inscrits en un partit, passant a ser només 11. D’aquesta manera en campionats com el que s’ha disputat recentment a Auckland, els combinats estatals tenien 13 jugadores, de les quals n’havien de deixar dues fora de la convocatòria a cada partit. Un dels objectius –com s’explica en l’article “Cambios a mejor?” a Waterpolista.com– és evitar que en els pròxims Jocs Olímpics només hi hagi 8 seleccions femenines. I com que el COI no deixa augmentar el nombre d’esportistes, sembla que la solució seria reduir el nombre de jugadores per equip.
Sembla que no hi ha consens
Agradin o no, cal destacar que aquests tests no han estat resultat d’un moment de rauxa de cap il·luminat, sinó que s’estan estudiant de manera decidida des del 2013, de cara al 2017. Fins i tot s’han disputat tests a les nostres piscines amb alguns dels principals equips catalans. En van deixar constància, amb declaracions dels tècnics i tot al blog “Arbitros de WP”: test amb equips masculins i test amb equips femenins. Com ha passat recentment, els canvis no acabaven de convèncer.
Veurem si la FINA fa el pas i decideix implementar aquestes noves normes en competicions oficials del màxim nivell. En aquest article en un blog de la televisió basca EITB –“Análisis de las nuevas reglas de la FINA, por AJD“– en podem llegir un interessant anàlisi. De moment les reaccions estan sent força variades, i sembla complicat que ho tirin endavant. Estarem atents, però, si prospera per veure si estem davant un altre esport que decideix implementar mesures que canvien de manera molt destacada el desenvolupament del joc, o com opinen les principals potències del waterpolo mundial, canvis que canviarien “l’ànima” de l’esport. El Congrés tècnic de la FINA que se celebrarà durant el Mundial de Budapest del pròxim estiu marcarà el camí.
