La Xina i el golf: “ni contigo ni sin ti”

2 minuts de lectura

A l’octubre de 2015, el Comitè Central del Partit Comunista Xinès actualitzava el codi de conducta pels seus 88 milions de membres, l’elit de l’ens que governa el país més poblat del món. Aquestes mesures tenien com a objectiu contribuir a l’ambiciosa campanya contra la corrupció que està duent a terme el president del país, Xi Jinping.

Entre aquestes noves directrius sorprenia la prohibició de jugar a golf a tots els membres del partit. Segons les autoritats xineses, els camps de golf són espais idonis per tancar acords comercials fraudulents, a més de promoure un esport elitista. Alguns alts mandataris al·leguen també que la construcció de camps de golf, prohibida des del 2004, és perjudicial, tant per la gran quantitat d’aigua que gasten com pequè redueix la quantitat de terra cultivable del país.

mao_zedong_golf_balls

Aquesta prohibició però, xoca amb la tendència de la pràctica de l’esport al país, que ha viscut un boom en els darrers anys, especialment entre els més adinerats.

De fet, la relació de la Xina amb el golf ha estat complicada des del principi. En l’època de Mao Zedong aquest esport estava prohibit, considerat per les autoritats “un esport de millonaris”. Als anys 80, amb les reformes progressistes i d’apertura es va començar a popularitzar la pràctica del golf, i l’any 1984 s’inaugurava el primer camp del país. Des d’aleshores, s’estima que entre 1 i 2 milions de persones el practiquen, una xifra molt baixa, sobretot si ho comparem amb la població de la Xina, de 1.300 milions.

Malgrat que fa més de deu anys que la normativa impedeix la construcció de nous camps de golf, els promotors sempre han trobat maneres de sortir-se amb la seva, per promoure un esport que mou milers de dòlars. S’estima que al 2004 hi havia 200 camps, però actualment n’hi ha fins uns 600, malgrat produïr-se, de tant en tant, tancaments d’aquestes instal·lacions il·legals.

Aquesta relació amor-odi del golf no deixa de ser curiosa perquè dins de tot aquestes prohibicions, sobta trobar-se iniciatives completament oposades. Per exemple, constatar que el camp de golf més gran del món es troba precisament a la Xina, amb el Mission Hills Golf Club a la ciutat de Shenzhen. Té 20km quadrats i 12 circuits de 18 forats. O també que recentment s’hagi anunciat que una escola pública de Shangai obligarà als seus 400 alumnes a practicar golf, ja que segons declarava el seu director al diari xinès The Paper “Jugar a golf no serà només una excel·lent pràctica esportiva pels nostres alumnes, sinó que també els educarà en etiqueta internacional així com per millorar el seu caràcter”.

Aquest és, sens dubte, un exemple més de la dualitat que viu la Xina, que lluita per una banda per seguir conservant el comunisme en un món emminentment capitalitzat. I ho fa atacant els seus símbols, del quals el golf n’és un perfecte exemple.

Autor foto: Wolfgang Manousek