Lima, Perú. 13 de setembre de 2017. El país que compta amb un únic campió olímpic al llarg de la seva història acollirà la sessió del COI que decidirà la seu dels Jocs Olímpics de 2024. Quan queden 365 dies, la candidatura “París 2024” parteix amb avantatge.
5 ciutats van passar el primer filtre del Comitè Olímpic Internacional en l’aspiració d’acollir els Jocs de 2024: Roma, Hamburg, Los Angeles, París i Budapest. N’hi ha una, però, que ja ha presentat la seva renúncia: Hamburg. La ciutat portuària d’Alemanya va sotmetre la candidatura a referèndum i va perdre. Tan senzill com això.
Roma penja d’un fil
Però no és només Hamburg: Roma també té alguns conflictes latents. Virginia Raggi, la primera alcaldessa de la història de la ciutat, és partidària de renunciar a la candidatura. La líder del Moviment 5 Estrelles s’oposa al parer de Matteo Renzi, primer ministre del país i rival en termes polítics.
Raggi assegura que Roma té problemes estructurals greus que cal resoldre de forma prioritària per davant dels Jocs. A més, el temor que les inversions públiques que requereixen els Jocs derivin a rellançar la màfia, les comissions i la corrupció és una preocupació que ja ha aparegut en diversos articulistes propers al Moviment 5 Estrelles. La renúncia de la candidatura italiana, doncs, podria activar-se en els propers mesos. Per a la cita de 2020 Roma també va acabar renunciant en els mesos previs a la designació.
Budapest, l’alternativa modesta
Hongria esgrimeix tres arguments centrals en la seva candidatura. El primer: el pes històric del país en l’olimpisme. Aquesta idea, avalada pels èxits històrics dels hongaresos, va lligada a la passió per l’esport dels centreeuropeus. A Rio, a més, han fet un excel·lent paper. El segon passa per la proposta tècnica: uns Jocs amb instal·lacions situades en un radi molt petit per mirar de tallar d’arrel amb l’excés de transport de Rio de Janeiro. Una ciutat europea equiparable a Hèlsinki, Estolcolm o fins i tot Barcelona, amb la proximitat com a valor afegit. El tercer argument no té dret a rèplica: no han organitzat mai uns Jocs Olímpics però han acollit nombrosos campionats internacionals.
A Hongria, com és habitual, també ha aparegut un moviment refrectari als Jocs. La gent està farta de gegantinisme i vol inversions concretes i útils per a les seves vides quotidianes. András Dancs lidera la campanya “Olímpics? No!” que demana no endeutar la ciutat per a acollir grans esdeveniments. A més, la política del govern de Viktor Orban contra els refugiats ha aixecat totes les alarmes. Alguns dibuixants han sabut retratar perfectament la seva vergonya.
Los Angeles o París 2024?
Les dues grans candidates són Los Angeles i París. Dues seus històriques de l’Olimpisme, dues ciutats enormes que compten amb infraestuctures prèvies i projectes potents. En ambdós casos han presentat projectes des dels dubtes. L’alcaldessa de París (Anne Hidalgo), per exemple, havia optat en un primer terme per no presentar candidatura. A Los Angeles, però, es van superar ràpid i la unanimitat política va veure’s enfortida amb una enquesta demolidora: fa pocs mesos el 88% dels ciutadans estaven a favor d’acollir els Jocs de 2024.
Per convicció i propostes, Los Angeles probablement presenta un projecte més sòlid. Però al llarg de la història olímpica Europa no ha encadenat mai tres edicions sense acollir uns Jocs. A més, el 2024 se celebrarà el centenari dels darrers Jocs de París, una ciutat que compta amb un gran prestigi mundial i que vol equilibrar els comptes amb Londres. Amb el piragüista Tony Estanguet al capdavant, els francesos tenen un any per evitar sorpreses. De moment, fan camí amb decisions menors: Marsella, per exemple, acolliria les proves de vela. També preparen un projecte econòmic “sostenible” per evitar grans endeutaments. Veurem en què es concreta finalment.
Facin el que facin, els 98 vots del COI que es definiran el 13 de setembre de 2017, davant els enormes interessos econòmics i polítics que hi ha, estaran un cop més sota sospita.
