Què COI fots?

2 minuts de lectura

reuters_hongria2

Autor: Víctor Núñez

Cinc ciutats optaran per acollir els Jocs d’Estiu del 2024. Entre elles Budapest, la capital d’aquesta Hongria que construeix murs repugnants.

Fa poc més d’un mes analitzàvem a la Fosbury la decisió del mateix COI d’atorgar els Jocs d’Hivern del 2022 a Pequín. És a dir, a la capital d’una Xina que continua sense apropar-se al que serien els ideals dels drets humans i el respecte per al lliure pensament dels seus ciutadans.

I aquesta setmana, el COI ho ha tornat a fer: en l’anunci de les cinc ciutats candidates a acollir els Jocs d’Estiu del 2024, a part de Los Ángeles, Roma, Hamburg i París, em fa sagnar la vista veure-hi el nom de Budapest.

Budapest és una ciutat bellíssima i on jo personalment vaig viure una de les experiències fosburyanes més màgiques de la meva vida: veure gent asseguda a les terrasses mirant un partit de lliga regular de waterpolo. Brutal!

ccma_hongria

La sang de la tanca no pot associar-se a l’olimpisme. Mai!

Però això no impedeix que ara mateix Hongria estigui molt allunyada del que el COI a priori vol transmetre amb els Jocs. Fent una ràpida ullada pel seu web, hi trobem cites com “construint un món millor i més pacífic mitjançant l’esport” o “portant els valors olímpics a la vida”.

M’encantaria que algun membre d’aquesta organització expliqués en quina manera ajuda Hongria, construint una tanca de filferro i enviant milers de policies amb canons d’aigua i gasos lacrimògens, a què aquest món sigui millor i més pacífic.

En quina manera, el govern de l’impresentable Viktor Orbán, detenint més de 500 refugiats i obrin processos penals a gairebé un centenar d’ells, ajuda a que aquest món sigui millor i més pacífic.

El COI per tan perd una nova oportunitat de llançar un missatge clar. Un missatge on quedi explícit que els valors de l’esport i l’olimpisme no es poden tacar de sang. I menys encara d’uns refugiats que fugen d’una situació atroç a casa seva.

Una nova oportunitat de donar un toc d’atenció, per petit que sigui, als estats que tant clarament maltracten a éssers humans innocents.

Dono per fet que d’aqui a dos anys, quan la decisió final surti a llum, no veure a Viktor Orbán saltant d’alegria. Però no és suficient. Aquest no poden ser uns valors que el món de l’esport toleri i aplaudeixi, de cap manera.

Per cert, una Hongria a la qual la meravellosa i fantàstica Unió Europea, de la que n’és membre, tampoc gosa a tocar-li el crostó. I alguns ens volen fer creure que l’expulsió d’aquesta “Unió” és la fi del món…

O que l’expulsió d’Espanya també serà l’apocalipsi. Un Estat Espanyol al qui, això de crear tanques de filferro inhumanes també se li dóna especialment bé…

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!