Terrassa. Capital catalana de l’hoquei sobre herba. O com alguns anomenen: La Meca de l’hoquei herba a l’Estat.
Dos clubs han mantingut durant anys una rivalitat que ha proporcionat grans tardes d’esport a la ciutat vallesana. I és que els partits entre l’Egara i l’Atlètic s’han convertit en un dels principals derbis catalans, al marge del futbol.
Tot i això, hem de tenir present que aquesta rivalitat és relativament nova ja que els orígens de l’hoquei a Terrassa van venir a través d’una altra entitat, el CD Terrassa. Aquest va ser el primer gran club d’hoquei de la ciutat i el gran amo de l’hoquei herba estatal durant la primera meitat del segle XX, amb el permís del RC Polo de Barcelona. Però la influència d’aquest club va anar minvant a partir dels anys 70 del segle XX i actualment ha quedat relegat al tercer lloc dels equips d’hoquei terrassencs.
Els orígens dels clubs
L’any 1935 neix l’Egara, com a secció de l’Harmonia FC. La creixent popularitat de l’hoquei va fer que el CD Terrassa no pogués assumir tots els jugadors amb talent que sorgien a la ciutat, i uns quants es van organitzar per crear un nou club, al marge de l’històric Terrassa. La guerra civil va tallar la projecció del nou projecte, i és durant la postguerra que es torna a donar impuls a aquell club. Serà a partir de finals dels anys 60 i inicis dels 70 que el club viurà els seus anys de màxim esplendor sent el dominador absolut de la lliga espanyola i aconseguint els dos primers campionats d’Europa disputats, les temporades 1969 i 1970. Després d’aquells anys de domini absolut, l’Egara ha anat guanyant títols de lliga de forma més esglaonada, passant una sequera de 15 anys, que ha pogut trencar aquesta darrera temporada, proclamant-se altre cop campió de la lliga masculina d’hoquei herba.
L’Atlètic neix l’any 1952, fruit d’un grup de jugadors provinents d’un club anomenat Educación y Descanso. No és fins a la dècada dels anys 80 que aconsegueix ser l’autèntic dominador de l’hoquei a la Península Ibèrica, sent el club que guanya més títols de lliga i aconseguint dos campionats d’Europa l’any 1985 i 1998.
Les “sagues” egarenques
Malgrat que molta gent té la percepció que l’hoquei herba és un esport d’elit que practiquen els sectors benestants de la societat a Terrassa aquest esport té una popularitat molt alta. La mostra d’això és que quan es produeixen enfrontaments entre els dos equips locals la rivalitat es pot viure a diversos punts de la ciutat des de dies abans del partit.
I és que hi ha sagues completes familiars vinculades a un o altre club. Com, per exemple, els Amat amb l’Egara o els Freixa amb l’Atlètic. Alguns d’ells han estat estan considerats entre els millors jugadors de la història de l’hoquei herba. La presència continuada de jugadors terrassencs a les files de l’equip olímpic espanyol ha fet de Terrassa una de les ciutats catalanes amb més membres participants a les olimpíades.
La victòria de l’Egara aquest any a la lliga ha revitalitzat un derbi que els darrers anys havia dominat l’Atlètic. I és que els partits entre ratllats i grocs continuaran sent la principal atracció de la lliga d’hoquei herba i un motiu d’orgull per a la ciutat de Terrassa.
